dissabte, 5 de juny del 2010

Sortida berguedana


Bé, aquí part de l'equipo B preparat per a una nova aventura, això sí amb samarretes temàtiques














Ens va costar, lligant-ho amb la fi de la darrera entrada, trobar a Enric-Wally, estava ocupat...























vam anar cap a terres "bergadanes" (no té connexió amb la foto 2, no malpenseu)Per la tarda amb un temps rúfol


















Vam decidir fer la ferrada de les Roques d'Empalomar a Vallcebre. Segurament vam deixar els graons ben eixugats per la gent que vingués a l'endemà.
Aquí el noi amb una samarreta de disseny després de caure al terre titulada "terrissaire"




















ja sé que som uns nyoguis, però no em va semblar pas d'iniciació, ara bé hi havia gent que dansava en la boira




































El següent problema a solucionar era el de l'hostatgeria, anava plovent i vam decidir okupar un porxo, però.... quan anèvem a inspeccionar un que ens convencia van i arriben els propietaris

-->
O el mundo subsiste por su propia naturaleza, esto es, por sus leyes físicas, o un Ser Supremo lo creó según sus leyes supremas. En un caso y en otro sus leyes son inmutables, y los cuerpos graves tenderán siempre hacia el centro de la tierra, sin tender nunca a descansar en el aire. Los perales no producirán nunca manzanas. El instinto de la zorra será siempre diferente del instinto del avestruz; todo está medido, engranado y limitado. El hombre no puede tener más que determinado número de dientes, de cabellos y de ideas. Es contradictorio que lo que pasó ayer no haya pasado siempre; que lo que pase hoy no pase mañana, como también es contradictorio que lo que deba ser no sea. Si el hombre pudiera desarreglar el destino de una mosca, podría también desarreglar el destino de las demás moscas, el de los otros animales, el de los hombres y el de toda la naturaleza; entonces el hombre sería más poderoso que Dios.
És per això que van arribar els propietaris
Per sort es van enrotllar i ens van comentar d'una caseta minera enmig d'un bosc no gaire lluny d'allí. Escollits

-->
Normal o elegido, todos podemos participar de ese estado de invulnerabilidad en la medida en que nos dejemos embargar por el misterio de los sueños. Ellos nos desembarazan de la corteza de la razón lógica y al volvernos más inocentes recuperamos libertad, facilidad para la sonrisa, somos proclives a la magia del juego, nos tornamos temerarios para las aventuras estéticas, rápidos para percibir la injusticia. El problema es si aceptamos iniciarnos o no en la zona misteriosa de los sueños, aunque en una zona o en otra, la muerte (Ella) espera al final del hilo de Ariadna en el laberinto existencial que tomemos como señal.
M'en vaig de la bola?


















Llàstima que estava tot moll que sinó teníem tauleta i tot


















de vegades penses que és millor quer no hi hagi cap garito proper perquè llavors és un festival



















La vida és dura... pero más cornás da el hambre




































L'endemà vam decidir anar a grimpar a unes vietes que hi han prop del santuari de Queralt. Una roca excel.lent, un excel.lent equipament, unes vies molt estètiques i unes excel.lents vistes ens van acompanyar.
Això semblava un cotxe de solters


















Seguint amb el tema de les lesions cal cercar qualsevol via guaridora vista le lentitud de la medicina tradicional
































































Per acabar l'aventura just quan ja anava a encadenar el 7b+ va aparèixer el maleït Jimmy Jump i em va esguerrar la gesta. C'est la vie


divendres, 4 de juny del 2010

El Lluc s'anima


Poc a poc el Lluc es va fent gran i ja demana de sortir a grimpar alguna vegada. Sense forçar-lo aquesta vegada vam anar a Mont-ral i va fer una via d'uns 20m. Estic content perquè la demanda surt d'ell i no és una dèria meva. Ell va jugant pels voltants i el posar-se a trepar és un joc més. Aquí el veiem a peu de via















Acompanyat del germà de Zumosol-Wally va guanyant metres i ho fa prou bé, té un cos fibrat, no com el seu pare, i la constitució el pot acompanyar.


















































































Em feia patir més el descens que l'ascens però ho va fer de manera molt assossegada, molt bé


















Ell no és com nosaltres i ja porta les amiguetes a escalar, saludem a la Blanca que ho va intentar ardidament.























I moltes gràcies a Wally-Enric, sense la col.laboració del qual aquesta sortida no hagués reeixit com així es va esdevenir.




-->
Tots els jardins s'han fet per tu,
i les flors i les pedres.
No intentis saber més: mira
la llum penjada a l'arbre.
Quan seràs gran, oblidaràs
aquesta pau divina.
I, sense esment, tindràs enyor
del que ara tens i et sobra.
Joan Teixidor
I aquest va dedicat a l'Enric en aquets moments una mica més durillos, ell ja m'entendrà
Mon fils
Mon fils décide
que le chapeau est une lune.
Mon fils déclare
que l'horizon
se noie dans le potage.
Mon fils affirme
que le melon est assez mûr
pour remplacer ma tête.
Mon fils raconte
que le platane rit
en lui lisant mes vieux poèmes.
Mon fils promet quelques étoiles
à notre chien.
Mon fils invente un monde,
deux mondes,
quatre cents mondes,
et les mondes se vengent
en faisant de mon fils un adulte.
Alain Bosquet