dimarts, 31 de desembre del 2013

Intent al Gran Badall, Racó de les Olles (Besseit)

Quan per primera vegada vaig agafar l'exemplar del Joan Tiron, Grimpant pel Massís dels Ports i vaig anar llegint els itineraris que allí s'inclouen vaig pensar que era una  magnífica guia per trobar racons i itineraris solitaris i aventurers. A mesura que en vas realitzant alguns i intentant d'altres te n'adones que la realitat d'alguns d'ells no coïincideix amb el que se't proposa ja sigui perquè les aproximacions són enrevesades o molt equívoques com d'altres factors com la qualitat de la roca, el grau ressenyat, de vegades va un xic sobrat,  o els riscos inherents no queden reflectits en les seves descripcions.  D'inici ja em va estranyar que tan magnífic itinerari no comptes amb a penes cap altra referència a internet. D'entrada un grau més que assequible i un descens gairebé màgic hauria de ser un destí més que consolidat a menys que tots els que ho han fet no tinguin internet o interès en penjar la seva experiència. Però m'estranya que blocs afins a la nostra filosofia i capacitat esportiva i tècnica no hi hagin anat.

Punt de trobada clàssic de camí per a les terres del sud, vegeu altres entrades en aquest mateix bloc.

El nostre expert en TIC
Gaudint de la programació
Uns tenen un tipus de sac, gràcies pare

I un altres, un altre tipus de sac i de pare
Al matí el Penyagalera i les roques de Benet es mostren  en tota la seva esplendor
Clàssic esmorzar lleuger i en una raconada la guia maleïda
Poesia urbana contemporània
El riu Ulldemó baixava generós aquesta primavera

Més o menys l'itinerari anava d'aquesta manera

El riu és d'unes aigües cristallines impressionants.
L'aproximació és curta i feixuga
 El lloc és magnífic, Dalt del sòcol triangular de roca grisa, aquí es munta la R0 i cal fer un flanqueig de 30 metres a l'esquerra en busca d'una canal diedre.
El Joando va ser el valent que va intentar navegar entre aquest mar de còdols trencadisos per arribar a la R1.
Però la realitat és que la roca fa autèntica pena i no és gens acceptable tal com diu la ressenya,  no hi possibilitats d'autoassegurar-se. Si això li afegim que començà a plovisquejar, apa cap a casa.
Algunes relíquies del passat que tant de bo no tornin













Que a sobre dels nostres caps no tornin els dinosaures del passat.


dissabte, 14 de desembre del 2013

Setmana Medieval del Rourell

Els dies 11 i 12 de maig d'enguany es va dur a terme la fira medieval del Rourell, el meu poble, un poble sense massa atractius però molt acollidor i molt replet c'humanitat i tipisme. L'entorn és senzill però amb autèntiques pinzellades medievals i serveix de promoció al poble, tot plegat es pot resumir en què hi dóna un bon ambient

Ohhhhhh, sospresa!!!!!! mai s'haurien presentat els col·legues sense avisar, portant a més a més la farmaciola d'urgències.
la part contractant de la primera part contractant afirmava que venia de fer activitat i que havien patit unes ferides de guerra. Qui lo sai? potser va ser el famós Bruce que pul·lula en algunes piulades. No us confoneu amb altres parts de l'anatomia humana


De mica en mica vam anar torbar les entitats que més s'adeien a les nostres capacitats cognitives
Alguns paisans habillats ad hoc, el Toni un rourellenc de pro
Ja ens havia dit que tenia un vessant melòman


En Pau Vinyales

Les nostres noies havien muntat la paradeta. Ei que tenen un "genero" guapo

Diferents emblemes


I tots passem el dia com podem


Un bon esmorzar ens torna a posar medievals




Les pocions màgfiques ens fan augmentar la nostra capacitat de sociabilitat i l'aiguabarreig cultural