Cresta Nordest al pic Negre d'Envalira

Actualitzo ràpidament el blog  perquè la darrera activitat l'he feta amb l'Aniol i m'ha fet molta il·lusió la manera com ho ha fet i la mentalitat que ha demostrat. Com a papa reconec que em cau la bava.

Aquí començava a fer menys xafogor, a l'esquerra es veu l'objectiu

Sopem de manera clàssica, comme il faut i no com els col·legues que "m'obliguen a sopar de garito"

Trobem un ferm de fusta per fer el bivac

A la matinada per ser finals de juliol havia fotut una bona rasca

L'aproximació és molt simple: Cal anar sempre en direcció a França i un cop passat el port d'Envalira, abans d'arribar al Pas de la Casa, a uns dos quilòmetres del port hi ha un revolt en el que es troba un restaurant típic de pistes. Des d'allí  flanquegem fins remuntar les pistes fins arribar a un tram molt fitat en el que vas al Coll dels Isards. Allí abandonem el camí super xafat  de la via normal i ens anem enfilant pel fil de la cresta que haurem d'abandonar en algun moment per evitar algun gendarme més complicat. El retorn no té cap problema doncs és agafar el senderó abans esmentat i tornar a arribar al Coll dels Isards. Tot es pot fer en unes 4 o 5 hores depenent del ritme i la fluïdes.

Pujant cap al coll

Recorrent la cresta

La cresta perd dificultat i s'uneix al senderó de la ruta normal.

Algunes perspectives des de diferents angles  de la cresta

També hi ha temps per al joc i fer amics

Per acabar un clàssic de la música amb una lletra també clàssica de la lluita intergeneracional Father&Son de Cat Stevens ara convertit a l'Islam i que es fa anomenar Yusuf Islam

Escalada als Vergerars (Vilabella) i trobada interanual Equipo A i B

Gràcies a l'amabilitat i consideració de la nostra amfitriona: La Iris que en una situació molt complicada em va animar amb pa perspectiva d'asquesta troobada i que sempre està amatent a qualsevol necessitat i et fa sentir com acasa. Moltes gràcies!!!
La part esportiva era el de menys: només una justificació per a no passar-se el matí consumint líquids alimentaris. No obstant la zona és bonica i les vies, en general són de grau mig/alt. No sabria explicar com arribar? però us poso aquests enllaços per si us aclariu.
http://www.lookingformaps.com/mapa.php?mapa=Escalada-esportiva-Zona-Vergerars-acces-des-de-Vilabella

http://www.larutadelcister.info/sites/default/files/Fitxers/10%20De%20Nulles%20a%20Vilabella.pdf

http://www.madteam.net/foro/escalada/2006-11-20-algu-coneix-una-zona-d-escalada-esporti#!escalada_11384

Hi ha un poble disbauixós que l'anomenen Garidells, fixeu-vos l'estat dels carrers a la matinada

 Aquí veiem uns dels patricis del poble preparant-se per a la jornada

Encara que teníem previst un bon àpat, no podíem tancar-nos a l'opció d'un bon esmorzar

Arribats a l'aparcament tothom comparteix un esperit lúdic i la natura es mostra esplendorosa

Les escalades més fàcils són de V o V+ i la roca és excel·lent. En general no arrisquem massa car hi ha un bon dinar.

El Jaume és l'únic que encadena coses interessants

Altres ni encadenats a la paret pujaríem

L'Adrià indiferent a les bestieses dels tiets

Quina pinta de friki tenia el Pau

 I el col·legui ja no diguem!!!

El Jaume amb el "material"

I un altre per a la llista de frikis

 I tres més. Quan s'acabarà això?

Aquest s'havia perdut

Tu no t'escapes xaval

La resta de convidats

Un joc de copes

El mestre Gintonicaire

La pedrera

Coses de canalla

Ell va fent

I ell, també

També fa de puericultor en les estones lliures

Les condecoracions al valor

El Jefe, està satisfet de com va tot

I el món segueix girant

L'amfitriona, la Iris

Una fisioterapeuta de bandera

Cal baixar certes inflamacions

Un cop comença a xerrar cal anar ben equipat

Un munt d'especialistes per aconseguir moure una taula

La tarda es va fent feixuga

Contacte intergeneracional

Més condecoracions

Ai, aquests homes!!!

Són els meus amics i són FANTÀSTICS!!!