dimarts, 23 de febrer del 2016

Via aquí, no hi torno 6a/A0 200m (La Gronsa Central, els Ports

Amb la intenció de tornar a agafar el ritme de tàpia, vam trobar una via a la Gronsa Central que permetia fer bastants metres amb un compromís assumible. Ja havíem fet a la mateixa paret la via dels aprenents i la sol desitjat i aquesta línia és una lògica ascensió per un altre punt feble de la paret.

L'aproximació cal anar en direcció a la Franqueta i després de passar la cruïlla de les Roques de Benet i al final d'una pujada deixarem el cotxe. Després retornarem uns 100m enrere i anirem resseguint una tanca per la seva esquerra (traces de sender)  a l'esquerra pujarem  per una tartera al coll entre la Gronsa i el Paller i tot descendint uns 200m trobarem la R0 sota un marcat desplom. 30 minuts.
 Aquesta és la ressenya:
La descripció de la via està molt ben feta a http://antxpavil.blogspot.com/2014/01/via-jo-aqui-no-hi-torno-200m-6av.html




arribat al coll entre Pallers i Gronsa, l'esguard queda enamorat d'aquesta paret


 Som eterns aprenents de tot i de res
 Perill escaladors en pràctiques!!!!
 Primeres tirades

 Primer mur de IV+

 Les millors samarretes tècniques del mercat....de Bonavista



Una red de mirada
mantiene unido al mundo,
no le deja caerse.
Y aunque yo no sepa qué pasa con los ciegos,
mis ojos van a apoyarse en una espalda
que puede ser de dios.
Sin embargo,
ellos buscan otra red, otro hilo,
que anda cerrando ojos con un traje prestado
y descuelga una lluvia ya sin suelo ni cielo.
Mis ojos buscan eso
que nos hace sacarnos los zapatos
para ver si hay algo más sosteniéndonos debajo
o inventar un pájaro
para averiguar si existe el aire
o crear un mundo
para saber si hay dios
o ponernos el sombrero
para comprobar que existimos.
Roberto Juarroz


El mur de V, bastant finet, finet.
 El descens suposa un successió de tres ràpels







"Traer el horizonte a nuestro lado,
desplegarlo en la calle como una bandera,
incendiar con su cuerpo desnudo
el aire, el corazón y los rincones
y cerrar las ventanas para que no desaparezca.

Iniciar entonces su conversión,
hasta ponerlo, firmemente de pie,
como un árbol o un amor desvelado.
Y cambiar el horizonte en vertical,
en una fina torre
que nos salve por lo menos la mirada,
hacia arriba o abajo."

Roberto Juarroz



divendres, 12 de febrer del 2016

Pic de Tristaina 2878m per la cresta sudest

Com cada any ens trobem la família del Ramon (ex-company i etern amic) i la nostra amb gent que s'hi vol afegir i busquem un itinerari pels Pirineus que puguem compartir, encara que el més important és retrobar l'alegria cristal·lina que  que ens aporten.

Aquest cop la destinació triada és Andorra que moltes vegades és una gran desconeguda pel que fa a cims amb horitzons esplèndids.

L'Aniol, el més alpinista dels meus fills
Fem una paradeta per fer un mos i ens dirigim cap a les pistes de Grau Roig des d'on per la tarda vam fer un escalfament pujant al Petit Cubil per la seva cresta Nordest.Un itinerari amb alguna grimpadeta no massa complicada. Malauradament em vaig deixar la càmera, sóc massa despistat,  perquè des d'allí tens una vista increïble sobre la munió de llacs del circ de Pessons.

Allà mateix a Grau Roig vam muntar el xiringuito per passar la nit


 Incongruències de l'abús de la natura que s'ha fet a Andorra, la vaca pasturant pel pàrquing de l'estació.

 Ens fotem un bon soparet i a dormir. Trobem una bona raconada a les pistes.
 Sector guarderia
 Cal aclarir-se

 Al matí vam tenir un curiós despertador, la marmota no va exercir d'ídem
 Per anar al nostre objectiu ens vam traslladar travessant diverses valls fins a l'estació d'Ordino-Arcalís i hem de pujar fins on s'acaba la carretera. Des de darrera de les instal·lacions a 2200m surt un corriol ben fressat que va a cercar l'Estany del Mig fins arribar a l'Estany de Dalt a 2306m.


 Aquí ens deixen el Lluc i la Sílvia que s'estimen més gaudir de la zona dels estanys.
 Des d'allí agafem un camí que es va enfilant per l'esquerra del circ del Tristaina i que comparteix en aquest tram l'itinerari normal.



 sota la cresta que ve des del Pic de l'Abella trobem aquesta immensa tartera d'un color fosc. Un oceà de blocs.

 Pugem fins un petit collet que hi ha a l'esquerra d'aquesta cresta i anem resseguint el seu fil
 Hi ha algun tram més curiós on cal pujar amb atenció. La canalla s'està portant molt bé
 Potser l'única errada és no pujar amb un casc doncs de vegades és poden fer caure rocs sense voler, a França tenen més assolit aquest costum.
 Ja anem guanynat metres
 Sempre alegre. No falla.
 Darrera barrera rocallosa abans del cim



Felicitats a tots!!! especialment a l'Aniol que no ha tornat a fallar.

Descans


Descans
Ha deixat compactes, "tele"
i jocs de l'ordinador;
avui és dia de festa
i se'n va d'excursió.

Fa temps que no veu muntanya,
que no olora romanins,
que no veu nius a les branques
ni s'ajeu a sota els pins...

Fa temps que enyora el silenci
de la terra, al seu entorn,
perquè els sorolls li fan nosa
i li pesen sota el front.

Té la vida massa plena
d'aparells, música i veus
i figures forasteres!

Quin plaer, sentir que els peus
llisquen sobre la pinassa
tan silenciosament,
i que cap remor feixuga
no li torba el pensament!

La feina de cada dia
amb goig demà la farà.
Gràcies amiga muntanya,
       per deixar-lo reposar!H
        Joana Raspalla
 deixat compactes, "tele"
Finalment cito una frase que vaig sentir que em va colpir . Breu però tan certa!!!

Tan perillós és no contemplar paisatges com no llegir.

Espero poder-los seguir oferint als meus fills aquesta lectura del llenguatge de la vida i de l'univers.






diumenge, 7 de febrer del 2016

Via herrada de Cledes i via herrada de Poi d'Unha (Val d'Aran)

Tornem a la Vall d'Aran aquesta vegada per abordar dues vies ferrades. Després d'haver fet la magnífica via de Les intentarem atacar una de les vies més potents del país la de Poi d'Unha.

 No és una noia de concessionari, és la Laura. Intentàvem passar l'estona mentre miràven de reparar-nos el cotxe del Joando que havia rebentat el manguito del turbo a Lleida.No va ser possible i torna a un màxim de 80 per hora a Tarragona i canvi de cotxe.
 Peña Guara un club mític del muntanyisme.
 Altres missatges en ruta

 Sempre és agradable portar gent marxosa que et facin més amè el viatge.
 Per passar la tarda vam fer una ferrada oberta recentment, la de Cledes. Una ferrata molt original. Per arribar-hi. Una mica abans d'arribar a Les des de Vielha veurem indicat el càmping Cauarca, creuem el riu i girem a la dreta deixant el càmping sempre a la nostra esquerra. Un cop arribem a una estació elèctrica aparquem i trobem aquest cartell indicador
 Curiós rocòdrom aprofitant les possibilitats arquitectòniques

Pugem per aquestes escales encimentades
 I trobem l'inici

 La Laura s'estrena i fa la connatural cara de circumstàncies dels debutants
 Primer es puja al capdamunt de la torre, superespectacular
 I després un pot tibetà no menys espectacular

 Més tard s'encadenen un seguit de murs. Tot molt ben equipat
 Una mica millor? Jejeje



 El cim!!!
El camí de baixada és molt bonic i trobes algunes bordes, malauradament avui abandonades.
A Les ho tenen ben muntat i hi ha un seguit de miradors que estan equipats amb llars de foc i graelles.
 El Ricardo, un amfitrió genial i generós.
 Vistes magnífiques de Les
 Un soparet també ben equipat
 L'os de la Vall
 La temptació arriba al Jose

 Brindem per l'èxit de demà
Per anar a la ferrada de Poi d'Unha ens hem d'arribar fins a Unha, prop de Salardú. Ja des del pàrquing es veu la immensa mole per on transcorre la ferrada i vas trobant cartells indicadors que et duen al peu. Una de les millor ferrades que he fet mai. Llarga (800m) de recorregut. Exigent físicament a mesura que vas superant trams i amb passatges i paisatges excepcionals

 El primer sector va sduperant diferents berreres rocalloses i és prou senzill.

 Un doble pont tibetà

 Aquí acaba el primer tram i pots retornar
 El segon tram és va tornant més vertical, fins i tot has de superar un sostret molt atlètic
L'Aneto i el massís de la Maladeta

  I arribes a una de les joies l'escala en espiral, més espectacular que difícil


L'últim tram encara un seguit de relleixos i un pont tibetà ens deixa als peus del gran mur de més de 100m que exigeix esforç i saber combinar les grapes amb preses naturals. Una autèntica meravella



 Les vistes són fantàstiques



 Ja apareixen els col·legues en el darrer tram més de transició però on el cansament es comença a fer notar.


 El llibre de piulades.

 Curiós mètode per aprofitar el llapis
 La baixada és llarga i requerreix gairebé 1h i 30 minuts, però està tot ben senyalitzat. Els primers trams estan equipats amb cable.Si ha plogut aquest recorregut de baixada pot ser molt perillós en els trams de pendents d'herba.


Tot el conjunt requereix un horari aproximat d'unes 5 hores non stop.

Ni el camino que se elige
ni el camino que no se elige:
el camino que no se elige
ni tampoco se impone,
sino que cae sobre uno
como una tormenta para siempre.  

Porque el camino está arriba,
no abajo.  

Abajo está la sombra del camino. 

Andamos por la sombra del camino 
y de todas las cosas.
Roberto Juarroz