dimarts, 17 de gener del 2017

El Castell de l'Airosa (Mas de Barberans)

Tenim aquesta meravella natural anomenada els Ports al costat de casa i no ens cansem mai d'anar-hi i descobrir més i més impressionants paisatges. Per aquesta zona ja havíem anat a fer el barranc del racó d'en Marc http://penyaroja63.blogspot.com.es/2013/11/canal-del-raco-den-marc-mas-de-barberans.html. Ara tot consistia en continuar endinsant-nos en la zona i arribar al cim del Castell de l'Airosa, una espectacular mola que domina tot el Montsià i el Baix Ebre fins al mar

Com sempre, sobretot quan es fa fosc aviat, és un plaer compartir l'alegria i comunicació durant el viatge dels teus companys.




Sort que aquest no calla mai.
Després del sopar obligatori a la Sènia agafem la carretera fins a Mas de Barberans i després de pocs quilòmetres trobarem a mà esquerra, ben indicat, un cartell que indica àrea recreativa de les Valls. 

Un pipí i a dormir sota unes oliveres en aquest camps tan curosament treballats que hi ha al Montsià



Ambientem-nos amb aquesta versió retro però fliposa




Els avantatges del bivac són que molts cops l'albada ens obsequia amb una tèmpera tan  espectacular com aquesta. Sense photoshop de cap mena.


Continuem per la pista seguint sempre els indicadors a la Vall, nosaltres vam arribar fins l'àrea recreativa i allí vam agafar forces. Aquest cop sense forquilla. I vigilats per l'imponent  penyal  anomenat la Joca


Però no us caldria arribar-hi, doncs haureu passat un punt a mà dreta amb un indicador que posa l'Airosa i el Racó d'en Mar, fàcilment identificable per una ferma passarel·la de fusta.


Sempre hi ha algú disposat a ajudar-te

Una bestreta del que esperava als nostres ulls


Nosaltres sempre hem de seguir marques blaves i en un parell de cruïlles trobarem el cartell que ens indica l'airosa, crec que no cal embolicar-se amb més explicacions. El camí va superant diferents nivells de cingles fins arribar un coll que dóna pas a la cara sud. Però sempre marques blaves





Per arribar a la roca foradada cal fer una grimpadeta d'uns 5m 




Aquesta roca foradada és realment una meravella sembla que tingui les peces ensamblades i en un equilibri precari.
Quan remuntem des de la roca fins a la base de la paret i la resseguim cap a la dreta nosaltres ens vam equivocar de canal i vam anar a una que estava més lluny i que semblava una canal de debò. Si no us voleu equivocar la reconeixereu perquè el seu inici està totalment ocupat per una gran savina. Sort que no ens hi vam enfilar perquè es veia d'allò més cutre i no duia enlloc.
 La canal bona és aquesta més estreta molt aprop des d'on es remunta a partir de la roca foradada, la que queda més a l'esquerra.
L'escalada d'aquest 30m són molt agradables i pots aprofitar diferents arbrets per llaçar bagues.A la sortida trobem un espit però val més la pena asseguar des de dalt de tot d'una bona savina, després recorres un petit tram de cresta aèria i arribes al cim de l'Airosa.





 Per baixar rapeles de la savina de la reunió i a retornar pel mateix lloc

 Hem de reposar les forces, romàntics muntanyencs, cercadors de paradisos solitaris.



La natura ha dissenyat més formes de les que hom es pot arribar a imaginar. Tot està sembrat de somnis de pedra, increïble







 Abandonem finalment les gargamelles de pedra, és l'epíleg d'aquests versos de pedra.

I ja que hem parlat de geologia, sentiment i paraula us deixo un poema d'un escriptor no massa conegut, Antonio Moreno,  però que em va impactar per la seva senzillesa combinada amb una fondària entendridora.



UNA PIEDRA

COGE una piedra de un lugar querido.
Mientras caminas, llévala en la mano
como quien va cogido de otra mano,
porque es ella también la que te lleva.

Explora su relieve entre tus dedos,
cómo transmite su frescor umbrío
y su pequeña fuerza ahí, en tu palma.

No tiene más edad que tú esta piedra,
ni más ni menos ser que el tuyo ahora.
Siempre estuvo esperando a que pasaras:
para marchar contigo, y tú con ella.

                    de “El caudal”, Rialp.