Escalada a la Riba, Ferrada nocturna de la Peña del Morral, Graus i escalada a la cresta del gallo, Olvena

Una sortida ben reeixida amb totes les franges completes. Això significa que el temps es converteix en temps i no en una mera successió d'instants. El temps és ple

" ¿Quién puede negar que las cosas pasadas no son ya? Y, sin embargo, la memoria de lo pasado permanece en nuestro espíritu.

¿ Quién puede negar que las cosas futuras no son todavía? Y, sin embargo, la espera de ellas se halla en nuestro espíritu.

¿Quién puede negar que el presente no tiene extensión, por cuanto pasa en un instante? Y, sin embargo, nuestra atención permanece y por ella lo que no es todavía se apresura a llegar para desvanecerse". Sant Agustí.
En el capítol anterior vam deixar al nostre oracle planificant nous horitzons esportius

La gent es mostra atònita 

I abandona el visionat de programes profundament culturals.

Hem vingut a portar la llum a terres descregudes i sarraïnes. Promovem l'esperit i no la carn

Des de la Riba irradiem la bona nova. Res ens atura

En definitiva, una bona tarda escalant en un sector esportiu prop de la Penya-Roja.

Després cap a Graus on vam fer la ferrada de la Peña del Morral. Una ferrada per completar jornades i que de nit pren un aire molt màgic, nosaltres a banda, vam coïncidir amb els sons de timbals de la seetmana santa que en aquestes terres són tan estesos. Brutal.

Feia temps que no trobàvem aquest afamat vi de propietats neurolèptiques

 per exemple, el Joan menjant fruita

 Estranys electroencefalogrames

 Distorsions elèctriques

 El Pep Bou de les bombolles nassals

I una estranya amistat amb Joaquín Costa, fill il·lustre de la vila que va dir allò tan famós de "Escuela y despensa"

 I tot passa factura

Fem un petit parèntesi per anar a descansar

 I tornem al bucle del garito d'ahir. És com el dia de la marmota però gastronòmic

 Esmorzar frugal, donde los haya

 I el Joando miccionant sota de llocs selectes

 Potser hauria de pensar en canviar-los, però em fa tanta pena.

La Cresta del Gallo, tambéanomenada de los 3 espolones abans del seu reequipament,  és una airosa ídem que s'ofereix quan transistes per la carretera de Benasc i passes per davant d'Olvena. La ressenya original 

http://losdeltermob.blogspot.com.es/2013/05/cresta-del-gallo-o-de-los-tres-espolones.html

 Indici del senderó d'accés

 
El capità calçotets també ho va intentar. Diu la dita Polítics i calçotets s'an de canviar sempre per la mateixa raó

 Curiosos ruscos cilíndrics

 Vista  general de la cresta

 Comença des de la mateixa riba

 Anem a cercar la R0

 La primera tirada és la més difícil, per una placa exigent de V i amb una roca mediocre i difícil d'assegurar

 Sortint de la R1

 Les altres dues tirades es desenvolupen sobre el fil de l'aresta amb un ambient excepcional

 El darer llarg és de transició cap al cim i d'aquí una breu desgrimpada fins a un collet que ens diposita al camí de retorn.

Via Ferrada Roca del Molí (nocturna) Alcora (Castelló). Barranc de Parretes i Barranc afluent de Parretes, Llucena del Cid (Castelló):

La ment més preclara i omniscient del grup està furgant en el seu arxiu de dades per a guiar-nos vers noves aventures.

Primerament ens n'anem a Alcora on fem la via ferrada de la Roca del Molí però nocturna.
Tot sembla germanor i companyonia

Però l'ombra del maligne apareix quan menys ens ho pensem. Observem ampliada una secció de la fotografia anterior. Com es pot apreciar un la té més llarga que l'altre (la baga dissipadora). Les dues són del mateix model, el raonament és el següent. Jo no he caigut mai amb la meva baga, el José ha caigut més d'una vegada amb la seva baga. Llavors qui l'hauria de tenir més llarga? Aquest ésser sense escrúpols ni entranyes m'ha fotut el cambiasso durant un any!!!

Fem veure que no ha passat res. Aquesta via ferrada és curteta però manté una tònica de verticalitat que la fa prou atractiva com a complement d'altres activitats
La ressenya http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-roca-moli. El fet de la nocturnitat li afegeix un encant especial. Nosaltres en comptes de fer el descens pel senderó ressenyat i fer el ràpel van estimar-nos més fer-la també en sentit invers.

 Aquesta vegada anàvem equipats per celebrar l'èxit

 Aquestes estranyes taques ens van permetre efectuar una sudoromància que ens donava bons auguris.

I això també

Sempre en els millors locals i amb la companyia més selecta

 El Bivac

 El despertar

 L'enturonat poble de Llucena

Estem contents.
El barranc de Parretes és un barranc més de col·leccionistes que d'una entitat de pes. Però la solitud d'aquests llocs i l'entorn el fan atractiu. Costa bastant de trobar l'entrada, de fet nosaltres era el segon cop que ho intentàvem i la descripció és una mica vaga.
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_les_parretes.htm Una vez en Lucena tomamos la curva con indicación de dirección a Teruel a mano izquierda justo después de la gasolinera. Antes del cruce que va a Argelita, se toma un entrador hacia el pueblo a mano derecha. Es evidente. Dirigirse hacia el centro, y buscando siempre por la izquierda una de las calles que baja dirección hacia el río, hay que fijarse en una barandilla metálica verde, justo después de la Cafetería Carrillo. Descender por una pista asfaltada hasta buscar el puente del río y seguir la pista principal hasta un cruce. Tomar la variante izquierda que asciende hasta unas masias abandonadas y pasadas estas habrá un poste informativo que indicara "Mas de la Parra", marcado con señales de PR Se sigue toda la pista sin dejarla hasta que deja de estar hormigonada y en aproximadamente 2 Km se abrirá una explanada a mano derecha con espacio para tres coches. Hay un hito que indica el comienzo de la senda de aproximación, es fácil de observar porque hay un peñasco de piedra. Una vez localizado, se ve la senda que sale en dirección al barranco, seguidla, y cuando se divida tomar la de la izquierda buscando el cauce del barranco. Esta marcada con algún hito y marcas rojas.
 Problemes:
1) La pista està asfaltada fins a la seva fi
2) D'espais per a tres cotxes n'hi ha un fotimer, però en el cas que ens ocupa hi cabrien perfectament 8 o 9 cotxes.
3) De fites al costat de la pista en vas trobant contínuament.

En definitiva que al primer intent ens vam tornar a equivocar.

Aquest és el comienzo de la senda de aproximación. Nosaltres hi vam afegir una bona fita. El peñasco és un petit promontori rocallós que està pujant a la dreta.

 com diu el poeta Narihira
Siempre he sabido que acabaría
 tomando esta senda, pero
ayer no sabía que lo haría hoy.

A partir d'aquí tot quadra.

 L'inici

 Val a dir que els primers 9 ràpels són destrepablesno així els quatre últims, les instal·lacions són excel·ents.

 Baixant en paral·lel una maniobra no recomanable i que feia temps que no realitzaven. Els dos individus han d'anar sincronitzats respecte la tensió del pes sobre la corda

Tram de cadenes del retorn

Si el barranc de Parretes ja era per a col·lecionistes, l'alfuent de Parretes ja és per a ultracol·leccionistes. Bastant lletjot, només té l'atractiu que tot està encadenat.

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos1/barranco_afluente_parretes.htm

L'entrada és molt evident,  en un revolt abans d'arribar al pàrquing de l'anterior barranc trobem un gran pi amb una baga molt visible

Tornem al bar La Perla de Llucena, base de les nostres operacions en aquelles terres ignotes

Sant Vicens Ferrer no hagés sigut amic nostre amb aquestes propostes

I el nostre home tornant a calcular i projectar

 noves aventures i així acabem com hem començat.

La senzillesa no és cap virtut que s'afegeixi a l'existència. És la pròpia existència en la mesuara que no s'afegeix res a ella mateixa.

Comte-Sponville