Barrancs de l'Herbesset i de la Mina, Castell de Cabres

Hi ha moments en el devenir dels dies que et calen petites illes de solitud. La solitud, sembla que en aquests temps calgui defugir d'ella, que sigui com una xacra o malaltia que cal bandejar i expulsar del nostre interior. Jo penso contràriament que una de les millors i més necessàries experiències quer ens convenen és la de passar de tant en tant un temps convivint només amb nosaltres mateixos. Són moments que poden ser infernals però alhora tendres, altament experiencials i autocompassius, en el bon sentit, en la línia de descobrir aquest altre jo que la quotidianeïtat ens vela i que sempre truca però al qual mai no rebem perquè no tenim temps. Aquestes sortides el que sí et donen d'entrada és temps, per uns dies tu ets l'amo del temps. Bé us deixo de fotre la tabarra amb les meves dèries i ..... és així que m'encamino a una zona poc coneguda per mi dels Ports, a Castell de Cabres a cavall de Castelló, Tarragona i l'Aragó lloc poc sospitós de trobar-me grans masses enfervorides.

les ressenyes les trobareu a http://www.barranquismo.net/BD/buscador.php?buscando=CASTELL%D3N.%20ESPA%D1A
A la tarda quan vaig arribar i per inspeccionar la zona vaig fer el de l'Herbesset un barranc curtet ideal per fer amb canalla i que practiquin ràpel

 


En definitiva una pau total i una delícia d'ambient.

L'endemà vaig anar a fer una barranc encara més salvatge i llarguet amb una gorja inicial i unes gorges finals espectaculars. El barranc de la Mina.

 







g

Finalment, avantatges d'anar en solitari i no fer xivarri, vaig presenciar un espectacle fascinant on un mussol bandarra de costums  diürns empaitava un estol d'ocells que es defensaven amb un cridòria impressionant aconseguint foragitar el depredador.
Dues petites mostres d'expressió que superen amb escreix el que jo pugui dir. Fruïu-les, no les deixeu de banda, dediqueu-hi aquest temps que és vostre.("Mossèn Padrí")Seré Nyonyes?

Hi ha un llibre molt interessant de poemes de una rara avis en el panorama poètic com és Rafael Pérez Estrada que en el Libro de los Reyes esplaia una creativitat exhuberant en forma d'aforismes, si algun dia us sentiu grisos i menyspreables llegiu-lo, és una bona teràpia. Aquí va alguna petita perlaen reflexiionar sobre el meu episodi dels ocells

• Se explica el pájaro en el silencio.
• Fracasa el pájaro en el volumen, en la matèria y en la instantánea.

• Pertenece el pájaro a lo vertical.

• Grita el pájaro en la voz y en la quimera. 

Millor que ho reviseu vosaltres mateixos http://books.google.es/books?id=RZpOvorGwnkC&printsec=frontcover&dq=rafael+perez+estrada&hl=ca&sa=X&ei=TIn0TvSLEMeJhQe1tOmmAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=rafael%20perez%20estrada&f=false
Uff serà el Nadal