Pic d'Estaragne (3006m)

Primera sortida del lluc per a fer un 3000 en aquest cas hem escollit l?estaragne perquè no comporta gaires complicacions i a més té un horari assumible. Vull agrair a l'Enric i al José que m'acompanyessin perquè així anava més tranquil si hi havia cap problema.

va ser una sortida completa perquè vam fer una mica de tot. primerament vàrem escalar una estona per fer gana fins l'hora de sopar a l'escola de l'Enclusa a Zapaterino entre Bielsa i Pineta. Curiosa i bonica zona on s'agraeix l'ombra de la tarda.

Anar amb nosaltres suposa un cert aprenentatge diguem-ne entre rodamon i okupa, pobre Lluc no ha tingut la sort de tenir un pare que li agradi dormir a refugis o cases rurals, però sempre hi ha recursos i aquell vespre amb una important boira pixanera vam poder okupar una casa de fusta en construcció. Més val que no ho expliqui a escola.

No disposa d'unes estances realment  magnífiques...?

 

L'endemà el dia es va llevar igual de pixaner però un cop pujaves desnivell apareixia un dia radiant; bucòliques imatges que espero amarin d'alguna manera el seu esperit.

Poc a poc anem remuntant la vall i ens trobem alguna petita gelera i alguna barrera rocosa

 I apa un darrer esforç!!!

Fantàstic! aquí tenim el nostre petit heroi gaudint dels nostres particulars fetitxes als cims

Fins i tot il·luminat per uns rajos celestials

Un modest homenatge a aquells nens que ho passen força malament en la seva infància a ells dedico aquest poema del segle VII dinastia Tang

Pobre es la casa, en la montaña, del viejo campesino;

pobre, la tierra pedregosa que cultiva,

y pobre, la cosecha; las gabelas le dejan sin comer.

Ha de entregarlo todo a los graneros insaciables del gobierno.

Y a fin de año, la casa está vacía: sólo una azada y un arado.

Reúne a sus hijos y sube monte arriba a recoger bellotas.

Mientras tanto, los comerciantes viajan por el río del Oeste con montones de perlas.

Y en el barco, sus perros comen sólo carne

Chang Tsi