com un vent en l'espai: Ferrada Croqueta d'Obarra, Baranuy, Vall d'Isàbena / Ferrada Peña del Morral (Graus)

D'entrada dir que el primer encapçalament de l'entrada ho he posat en LAPAO perquè és zona del susdit. La segona ja no goso tot i que podria ser LAPAO inferior.

Amb el número 1: l'Edu, una setmana boirosa

Amb el número 2 la trobada és joiosa, l'amic Albert, amb el qual em costa coïncidir-hi

Amb el 3, la rialla eterna: El Joando anant respirant dels ofecs familio-somàtics

D'aquí marxem cap al monestir d'Obarra a Roda d'Isàbena, un monestir d'estil llombard construït al començament del s. IX i diferents vicissituds. Obarra significa fondalada entre roques.

Com tots els llocs amb una ubicació especial té la seva llegenda que en la seva redacció referma el tema del LAPAO antic

Leyenda del Barón de Espés

Hubo una vez en Espés un Barón tirano y vanidoso. Era el Barón Don Bernardo. Tenía esclavizados a sus siervos y ansiaba a una joven novicia del monasterio de Obarra. Pronto empezó a mandar regalos al Monasterio para que se le diese a la jovencita como esposa. Tanto los frailes como los vasallos estaban hartos de sus actitudes ya que no respetaba ni lo más sagrad, e hicieron causa común para acabar con él. Un buen día, el Barón acudió, como de costumbre, a cazar al monte. Tras él iba medio señorío en su busca.

Una bruja del Turbón acudió a prevenirle…

Barón d'Espés, barón d'Espés si a Obarra ba,
a Espés no i tornarás més

A lo que él sin miedo contestó

¿En los tres gosos que porto
y l´aspingarda?
Torná o no torná
a Obarra vuy aná

Sin detenerse siguió su camino pero cuando se adentro en el barranco, desde arriba los aldeanos le lanzaron piedras, y en el valle, los monjes les soltaron perros mastines rabiosos. Al día siguiente encontraron al barón de Espés , muerto y a tres perros despedazados a su lado.

Cuando se presentó la justicia nadie sabía nada. El misterio se extendió a su alrededor. La Justicia nunca aclaró aquel crimen, lo que contribuyó todavía más a dar pábulo a la leyenda. “Habrán sido las brujas del Turbón…”

Au, perquè ho explique als vostres fills

Veritablement el poble i el monestir són guapos

L'Albert sempre tan "penjat"

Poques vegades entrem en garitos de "luju", però el lloc i la nit de lluna s'ho mereixien

A nosaltres les prohibicions, sempre ens arriben quan ja és massa tard

L'interior és esplendorós

Quanta finor en la decoració i en els seus distingits clients

Això sí, el menú no matava però t'entrava Viñas del Vero

Aquesta darrera escena m'ha evocat immediatament una altra escena d'una pel·lícula dura, duríssima sobre la fastigosa perversió del feixisme i del poder, Passolini i la seva Salo o els 101 un dies de Sodoma, si no l'heu vista prepareu els estómacs abans de fer-ho.

Aquí us deixo el fragment

Diuen que de nit s'apereixen uns monjos pel claustre

El pare cellerer, provant nous beuratges

Alguns van ser apòstates de la nit i no es van currar el bivac reglamentari al llogarret de Ballabriga

Una mica d'esmorzar...cal fer servir el giny per resoldre problemes d'intendència

Cafè amb llet: Amb Nespresso sabor olives farcides d'anxova

Aquí fem amistat amb els naturals del lloc

I un altre cop cap a la carretera principal a buscar l'inici de la via, abans del túnel

Ressenya molt clara a http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-obarra-croqueta

Vinga espavileu

Un primer tram més ajagut de travessa en diagonal a cercar un petit collet després de l'esperó

Després uns murs més verticals

I arribem al primer pont, molt ben currat

Crestegem una mica

I ens adrecem a la part més atlètica de la via amb alguna desgrimpada curiosa

I el segon pont tibetà

Segona agulla i l'ultim tram més dret i tercer pont tibetà, plegat és molt espectacular

I el cim

Noi, aquesta vegada no hi ha hagut sort

La baixada es fa per un agradable senderó que correspon al GR-18.1

I una panoràmica

La gent és aliena a la nostra problemàtica

I un petit refrigeri amb divisió d'opinions sobre la conveniència de efectuar-ho o no.

Després ja de baixada anem a Graus a fer la ferrada de la Peña del Morral que domina la població i la basílica de la Virgen de la Peña
Sobre Graus dir que ja els àrabs hi van construir una talaia dalt la Peña.
Según la tradición, en fecha indeterminada, probablemente a partir de la reconquista de la villa, por Sancho Ramírez, en 1083, unos resplandores señalaron la concavidad de la roca donde se encontró una imagen de la Virgen, llamada desde entonces, de la Peña. Allí se construyó una capilla, de cuya fábrica románica, del s. XIII, queda parte del muro occidental del templo actual. El lugar exacto de aparición de la imagen, está situado hoy en la cripta, bajo el pavimento del templo, debido a las sucesivas ampliaciones.
També com a curiositat dir que va estar empresonat al 1873 Paul Lafargue que a banda de ser gendre de Marx va escriure una obra fonamental anomenada "El dret a la mandra" (Potser va ser per això)

Ressenya http://montesparatodos.blogspot.com.es/2013/07/via-ferrata-de-graus.html

L'accès es fa a través del casc antic i ofereix moltes raconades curioses

La ferrada, és en general, senzilla tot i que és més continuada del que sembla a primera vista i un xic atlètica.

La gent prepara el seu cos abans de començar