Pic de Tristaina 2878m per la cresta sudest

Com cada any ens trobem la família del Ramon (ex-company i etern amic) i la nostra amb gent que s'hi vol afegir i busquem un itinerari pels Pirineus que puguem compartir, encara que el més important és retrobar l'alegria cristal·lina que  que ens aporten.

Aquest cop la destinació triada és Andorra que moltes vegades és una gran desconeguda pel que fa a cims amb horitzons esplèndids.

L'Aniol, el més alpinista dels meus fills

Fem una paradeta per fer un mos i ens dirigim cap a les pistes de Grau Roig des d'on per la tarda vam fer un escalfament pujant al Petit Cubil per la seva cresta Nordest.Un itinerari amb alguna grimpadeta no massa complicada. Malauradament em vaig deixar la càmera, sóc massa despistat,  perquè des d'allí tens una vista increïble sobre la munió de llacs del circ de Pessons.

Allà mateix a Grau Roig vam muntar el xiringuito per passar la nit

 Incongruències de l'abús de la natura que s'ha fet a Andorra, la vaca pasturant pel pàrquing de l'estació.

 Ens fotem un bon soparet i a dormir. Trobem una bona raconada a les pistes.

 Sector guarderia

 Cal aclarir-se

 Al matí vam tenir un curiós despertador, la marmota no va exercir d'ídem

 Per anar al nostre objectiu ens vam traslladar travessant diverses valls fins a l'estació d'Ordino-Arcalís i hem de pujar fins on s'acaba la carretera. Des de darrera de les instal·lacions a 2200m surt un corriol ben fressat que va a cercar l'Estany del Mig fins arribar a l'Estany de Dalt a 2306m.

 Aquí ens deixen el Lluc i la Sílvia que s'estimen més gaudir de la zona dels estanys.

 Des d'allí agafem un camí que es va enfilant per l'esquerra del circ del Tristaina i que comparteix en aquest tram l'itinerari normal.

 sota la cresta que ve des del Pic de l'Abella trobem aquesta immensa tartera d'un color fosc. Un oceà de blocs.

 Pugem fins un petit collet que hi ha a l'esquerra d'aquesta cresta i anem resseguint el seu fil

 Hi ha algun tram més curiós on cal pujar amb atenció. La canalla s'està portant molt bé

 Potser l'única errada és no pujar amb un casc doncs de vegades és poden fer caure rocs sense voler, a França tenen més assolit aquest costum.

 Ja anem guanynat metres

 Sempre alegre. No falla.

 Darrera barrera rocallosa abans del cim

Felicitats a tots!!! especialment a l'Aniol que no ha tornat a fallar.

Descans

Descans

Ha deixat compactes, "tele"

i jocs de l'ordinador;

avui és dia de festa

i se'n va d'excursió.

Fa temps que no veu muntanya,

que no olora romanins,

que no veu nius a les branques

ni s'ajeu a sota els pins...

Fa temps que enyora el silenci

de la terra, al seu entorn,

perquè els sorolls li fan nosa

i li pesen sota el front.

Té la vida massa plena

d'aparells, música i veus

i figures forasteres!

Quin plaer, sentir que els peus

llisquen sobre la pinassa

tan silenciosament,

i que cap remor feixuga

no li torba el pensament!

La feina de cada dia

amb goig demà la farà.

Gràcies amiga muntanya,

       per deixar-lo reposar!H

        Joana Raspalla

 deixat compactes, "tele"

Finalment cito una frase que vaig sentir que em va colpir . Breu però tan certa!!!

Tan perillós és no contemplar paisatges com no llegir.

Espero poder-los seguir oferint als meus fills aquesta lectura del llenguatge de la vida i de l'univers.