dijous, 24 de març del 2011

Locos Bajitos, Ferrada Roques Blanques i Crestalls de l'Artigó Prat de Comte

Bé com el temps no pressagiava res de bo vam decidir anar cap el sud en busca de fortuna de baixada vam anar a un a zona d'en "Xaparro"  Esos Locos Bajitos" on el grau semblava baix i podíem matar l'estona. Ja no vam començar gaire bé doncs va posar-se a ploure ens vam perdre per aquell laberint de pistes després d'haver jurat sempre en les anteriors vegades que ens recordaríem de l'entrada bona i tampoc era el millor dia de los "boixos altitos". Mara de Déu, eren curtes però intenses.
 


Calia apretar  el cul
 Aquí us deixo la ressenya de'n Xaparro cal resaltar el títol introductori d'especial per a cursets d'iniciació.
iniciació a la beguda

Després com el temps va millorar vam fer la bonica ferrada de Roques Blanques un petit tresor amb unes vistes excepcionals que tot i tenir un equipament sui generis i xaparresc cerca un elegantíssim recorregut
L'endemà i després d'una nit un xic convulsa on els amics que ara presentem mostren com va anar la cosa a  Valderoures



Personatge molt conegut a Tarragona, PREMI per qui ho endevini

Ens vàrem dirigir cap a la cresta de l'Artigó a Prat de Comte. Una fantàstica cresta de no massa alçada però molt esmolada i contínua, sembla que caminis per sobre d'un envà
Aquí veiem els incis de la cresta
Malauradament una bona mestralada ens va fer abandonar després del primer terç i quan ja ens anàvem acostumant a trescar per aquest món tant estret. No cal dir que tornarem.
Caminar sobre los últimos confines, de líneas fluctuantes
aguas negras, frágiles peldaños
atravesar los desfiladeros verticales, la curva de los montes
los desprendimientos, las nubes heladas, hallar la piedra elegida
y llegar a una región
poblada de huellas pares, del estamento animal
.....
Seguir enviando por costumbre
una barca vacía, un grito al viento
sabiendo que sólo unos pedazos llegarán a su destino,
quizás nada.
Evva-Liisa Manner
poeta finlandesa

En definitiva per cagar-s'hi