Bivac a la mola de Colldejou (març de 2014)

Ara que remeno fotos i records he agafat al vol aquesta sortida, gairebé oblidada i que marcava un canvi de signe en els problemes que havia tingut. Era una sortida expiació, una sortidateràpia amb tots els ets i uts. Desdel cim de la Mola tota una planúria àrida i erma sobre la qual la vegetació malda per subsistir. tota una metàfora d'aquells temps. Clarobscurs de primavera i d'ànima i l'omnipresència del vent, del so més fort que tu, persistent i ambivalent (molèstia o alleujament).

Barreres del ponent que es van tancant, la vida

 Metàfora de la gent amiga que avui ha de quedar enrera provisionalment.

Cal endinsar-se al fons  de la nafra

Qualsevol signe de vida o destaca o és ben servat

I la tarda regala or arreu, quina ofrena pels cors abaltits.

Un solitari espiat només en la seva intimitat absoluta per un gin electrònic.

Renéixer de les runes, plantar cara a la vida, cridar el silenci

Ferrada Cala del Molí (Sant Feliu de Guíxols), Ferrada Gorges de Salenys (Romanyà de la Selva) i escalada a Les Banyadores (Cabrera de Mar)

Aprofitant una oportunitat de poder sortir entre setmana fem una campanyeta molt completa per la zona del Baix Empordà i el Maresme, sense gent, sense aclaparaments ni presses.

En primer llocvam retornar a sant Feliu de Guíxols per fer la gran clàssica de la Cala del Molí, totalment recuperada en un dels entorns més fantàstics que ens podem trobar, enhorabona a tots els que han fet possible la seva reapertura, especialment a l'Albert Gironès, qui la va parir.
Vam arribar a Sant Feliu una nit de dilluns a l'hivern i fanalment vam poder sopar, molt bé per cert, en un restaurant xinès

 Nosaltres, com sempre, fent amistançaments interculturals. Molt bona gent.

Després d'un bivac força tranquil al passeig de ronda ens llevem sense tan sols ni esmorzar per poder fruir d'aquesta joia sense cap altre presència humana.

 No calen paraules per descriure les sensacions d'una matinada amb una mar calma i el grall de les gavines al voltant teu.

 la ressenya: http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-sant-feliu

Després ens prenem un "LEGÍTIM" esmorzar i després de donar algun tomb per trobar l'entrador de la pista correcta anem a fer les Gorges de Salenys. Una descoberta molt agradable, no té gaire anomenada respecte les seves germanes grans però està enclavada en un paratge únic i també té la seva part esportiva. Realment molt sorprès i totalment recomanable.

És talment com si féssim un barranc de pujada. Comencem amb uns estrets que es remonten per un lateral amb el soroll omnipresent de l'aigua, guapo.

Després vas alternat petits murets a banda i banda de la llera per anar travessant diferents ponts tibetans

El tauló crec que era de goma, no pas us penseu que el meu pes el vinclava

El retorn cal llegir-lo bé perquè acabes una mica desorientat d'anar d'un cantó a l'altre.
http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-salenys

Ja de retorn cap a casa vam escalar a cabrera de Mar. concretament a Banyadores un sector que queda amagat enmig d'uns boscos magnífics envoltats de la plaga d'urbanitzacions dels contorns de Barna. Bona roca de granit i prou ben assegurades. Un lloc per tornar-hi sense dubtar.

Les referències http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/banyadores-escalades-a-la-vora-del-mar.madteam
Agraïr la predisposició del meu amic Edu en aquella  època tan difícil per a mi.


VER, OÍR, CALLAR
cada instante es un don,  cualquier palabra, cada
afecto, cada árbol, cada pájaro que oigo
o veo, al empezar octubre es cuando más
lo siento, sin alivio posible estoy en cada
hoja, en cada latido, en cada desvelo que el tiempo
ha de archivar. Me dan cobijo. Estoy vivo, luego
estoy acompañado, su destino es mi voz
y es mi consuelo. Abandonados a su suerte
son la mía, pues lo que tiene raíz procura
fruto; lo que cariño, entrega. Y el que recibe goza.

FERMÍN HERRERO