Canal de la Selleta del Pinell (Mas de Barberans)

Aquest barranc sempre m'havia atret: un barranc encaixonat, obac, en un entorn solitari i agrest, realment aquella zona amaga raconades maques, maques.
Per aprofitar la tarda vam anar a escalar a la Platja del Torn de l'Hospitalet a l'illot que hi ha en un extrem d'aquesta. Les assegurances estan una mica tocades pel salnitre, però encara es pot anar fent. Vies ultracurtes però que et permeten fer un cercle d'escalada al voltant de l'illot

La ressenya: http://www.serresdelmestral.cat/images/ressenyes/illot_torn.pdf

Més tard vam sopar a Santa Bàrbara, aquí us deixo un "tutorial" sobre el MEGAHULK una mica sui generis i, en definitiva, un vídeo totalment inútil i prescindible, un vídeo de l'absurd.

Ara estic convençut de què molts de vosaltres en hver-vos avisat de què no era interessant l'haureu obert precissament per la curiositat de veure una cosa que no és interessant, és adir, de quelcom que no és interessant i ho emfasitzo fa que s'esdevingui interessant... no sé si m'enteneu? No obstant mireu aquest també que ara quedarà com a poc interessant al costat del video poc interessant que s'ha interessatitzat.

La ressenya:

La resta de ressenya: http://www.latrencanous.com/brc/pdf/tarragona/canal_de_la_selleta_del_pinell.pdf

Per acabar ja que estem en una època una mica convulsa en la qual com hem vist a dalt les coses no són com són us faig a mans dos articles d'un periodista que m'agrada molt que es diu Jofre Llombart del diari el Punt-Avui

Per exemple, s'ens acusa de crear un clima violent, irrespirable d'esporoguir al proïsme...

Sant Jordi sagnant

Ahir vam viure un preocupant dia de fractura social. És evident que el procés està trencant la societat. Per culpa de voler mmmm... votar!, milers de catalans es van desafiar ahir al carrer en un duel a mort. Van desembeinar milions de roses per picar-se el cap els uns als altres. I a més, les bufetades eren a tres bandes: en un bàndol, els partidaris de la independència. En un altre, els que volen que tot segueixi igual. I també hi va aparèixer el tercer col·lectiu, el del federalisme, però en aquest cas la rosa insígnia se'ls està quedant només en la tija del Baix Llobregat després que dimarts els caigués un altre pètal a Girona. Tornem als incidents perquè encara s'han de contrastar els rumors que indiquen que alguns filoseparatistes van utilitzar roses amb espines per fer més dolorosos els atacs. I per si això no fos prou, va aparèixer l'artilleria pesant. Es van disparar canonades de llibres de manera indiscriminada. Els efectes són avui ben visibles en diversos edificis singulars. La Sagrada Família, davant la mirada atònita dels turistes, va rebre l'impacte d'uns quants Victus que havien sobrat de l'any passat. En alguns barris, les batalles es van lliurar cos a cos. A ulls d'un adoctrinat nacionalista que va rebre educació en una ikastola catalana podrien semblar petons, però en realitat eren mossegades per infligir més mal a l'enemic. És evident que l'ambient a Catalunya és irrespirable. Autors que escriuen en català i en castellà es van haver de separar per un mur perquè ni tan sols es poguessin encreuar les mirades, no fos cas que s'infectessin. Què es pot esperar d'un poble que, quan reivindica decidir el seu futur a les urnes, comet el delicte de lesa humanitat d'agafar-se de la mà de punta a punta. Quanta tensió, quina fractura! Quina enveja fa el plàcid ambient de Mestalla de la setmana passada. Allà, et pots passejar amb una estelada, i els policies, tot i pensar diferent de tu, et fan el passadís.

24 d'abril de 2014

Aquí ens demanen el contrari que deixem la violència i siguem un poble pacífic i manyac

No es toca

Can Vies no es toca. Panrico no es toca. Alstom no es toca. Hewlett-Packard no es toca. Els múltiplexs de TV3 no es toquen. Canal 9 no es toca. L'Hospital de Bellvitge no es toca. El Clínic no es toca. L'Esmuc no es toca. El català a l'escola no es toca. La llibertat d'expressió a Twitter no es toca. El dret a l'honor a Twitter tampoc no es toca. Intel no es toca. La dació en pagament no es toca. Les pensions no es toquen. El dret a decidir de la dona no es toca. Cotronic no es toca. Bosch no es toca. La dignitat dels preferentistes no es toca. El petit comerç no es toca. La llei de dependència no es toca. Les seleccions nacionals no es toquen. Els trasplantaments d'òrgans no es toquen. El transport públic no es toca. Iberpotash no es toca. Els monitors d'esplai no es toquen. L'impost de dipòsits bancaris no es toca. El Parc Natural del Cap de Creus no es toca. Les universitats no es toquen. L'info K no es toca. Els Bombers no es toquen. Les ambulàncies no es toquen. El Síndic de Greuges no es toca. Torraspapel no es toca. Marc Carreras, de Cadaqués, no es toca. Les beques menjador no es toquen. L'accés gratuït a la justícia no es toca. El corredor del mediterrani no es toca. Les escoles rurals no es toquen. La capa d'ozó no es toca. Els autònoms no es toquen. Jaume Sastre no es toca. Els carrils bici no es toquen. Les Terres de l'Ebre no es toquen. L'ANC no es toca. Formentera no es toca. Dincat no es toca. Les farmàcies no es toquen. La tonyina vermella no es toca. El Servei de Meteorologia de Catalunya no es toca. Les Gavarres no es toquen. El 9-N no es toca.

No hi ha prou contenidors ni excavadores en flames per a tantes causes. En aquest debat en què els grisos són benvinguts convindria analitzar, sense prejudicis ni demagògia, per què les unes acaben en aldarulls i les altres no. Fa mal d'ulls veure com crema una unitat mòbil d'una televisió. També fer una càrrega policial dins d'un portal.

29 de maig de 2014