dijous, 26 de febrer del 2015

Ascensió al Pedraforca (2506msnm) per la canal del Verdet

Tenia pendent de tornar apujar  al Pedraforca amb el Lluc. Un cim que el motivava i cal aprofitar-ho, vam convidar al seu amic David i cap a Saldes hi falta gent.

Des d'allí agafem la pista que ens porta al mirador del Gresolet on vam fer un bivac excel·lent. Llàstima que la nit va estar emboirada, però a tren d'alba es va anar aclarint i va quedar un dia espectacular. Els nois es van comportar molt bé. Només voldria comentar que no entenc com tanta gent hi puja sense casc. Amb més raó com més gent hi transita més possibilitats de què t'enviïn un pedrot. Veig que tothom va molt confiat i això passa en molts cims emblemàtics amb risc de caigudes de pedres. Jo estic content perquè ells van flipar a la seva manera. Comentar que la baixada clàssica per la tartera té una suposada variant per evitar malmetre més el pedregar, però cal comentar que també es troba força desdibuixada i no soluciona gairebé res.



Ara els veus com surten de les classes
espurnejants els ulls amb crits d'eufòria,
entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones,
i t'atures a mirar-te'ls, meravelladament confós,
tot pensant què és el que t'atreu, encara,
d'aquesta ostentació, boja i procaç, de joventut.
Ja ho saps, tu seguiràs el teu camí
i ells passaran d'una revolada, sense veure't,
ràfega de llavis molsuts i cossos bruns,
per sempre irrecuperables, riallers i exultants,
deixant-te sols el teu desig, la sempre inútil enveja.
¿És la luxúria de la ment que amanyaga
la dels cossos, o saber que encara esperen
l'agredolça revelació de l'experiència?
¿O és comprendre, justament, que no hi ha res
per evitar que també ells caiguin lentament,
al vell parany d'anar-se resignant al bo i dolent

mentre creuen, enganyats, que es comencen a conèixer?

De Joventut Procaç de Francesc Parcerises

dimecres, 18 de febrer del 2015

Aresta Mowgli, (Panticosa)

He dubtat sobre la conveniència de posar l'etiqueta de cresta o escalada a la anomenada aresta Mowgli, però la veritat es tracta d'un esperó prou ample com per considerar-ho simplement com a escalada. L'Aresta Mowgli es troba a Panticosa i per aproximar-s'hi cal anar al balneari i després prenem el Gr-11 des de darrera el refugi direcció al refugi de Bachimala un cop arribat a los Llanos de Bozuelo veurem a l'esquerra l'aresta a uns 10 minuts del collet.
La ressenya està molt ben explicada a http://eskalatzencas.blogspot.com.es/2014/09/balneario-de-panticosa-arista-mogli-5a.html



La nit prèvia vam fer la ferrada de Santa Elena camí de Panticosa però no hi ha imatges doncs la vam fer nocturna i una mica afectats pel sopar i els "caldos" que el van acompanyar, així doncs cadascú anava amb els seus pensaments
I després venen les penitències




El primer pas era entretingut




I altres s'entretenien de diferent manera, aliens a la nostra tragèdia
La via és discontínua però presenta diverses seccions interessants






















 Especialment l'ültima placa d'adherència en un granit perfecte




La baixada està ben senyalitzada i ens deixarà en el camí d'accès.