dijous, 28 de novembre del 2013

Via Nautilus (V) Montgròs 1313m Montserrat

Buscant on podríem anar a escalar a Montserrat que estiguéssim una mica tranquils vam trobar aquesta via al Montgròs, sostre comarcal de l'Anoia. per una vessant salvatge, la cara Sud,  i on difícilment trobarem moltes cordades. Nosaltres no en vam trobar cap. Hi ha una bona sensació de solitud i unes vistes magnífiques tant pel que fa a l'aproximació com un cop al cim.



És una via que es deixar fer i només té un pas més explosiu al final que està molt ben equipat. La roca és de qualitat sobretot en el primer tram i l'equipament és més que correcte. 

 Aquí us deixo una producció lúdico-esportiva-antropològica de la sortida.

 



I aquí una altra lúdico-política d'un programa de ràdio en el que en un minut fan un repàs de les  polítiques socials del govern del PP que és totalment esfereïdor.








dissabte, 16 de novembre del 2013

Canal del racó d'en Marc (Mas de Barberans)

M'anava aproximant a unes dates funestes i amb la cooperació dels col·legues vam triar un racó solitari i salvatge com n'hi ha pocs. A més les pluges havien estat abundants i vam trobar una mica d'aigua que l'infonia caràcter.

Aquí amb els beuratges previs al viatge a Mas de Barberans, sempre acollits per un dels amfitrions més potents del món mundial, el Joando.

Només cal veure-li la cara i saps que tens un amic de veritat.
Després de lluitar per trobar un lloc per sopar a Santa Bàrbara vam fer un bivac d'emergència en un lloc bastant repugnant, però no hi ha massa opcions després d'un sopar i a determinades hores.

Al matí tot estava plagat de parroquians d'allò més estranys.
Heus ací, un exemple



Un frugal esmorzar

I observin el tap daurat d'aquest elixir

Problemes amb els neoprens???
Els paisatges són fantàstics, l'aproximació a la canal d'en Marc, té un marc incomparable acompanyats del Marc. Amb alguna foto per emmarcar


















Uns primers ràpels de transició a través d'un afluent que hi fa cap





Després el barranc entra en un engorjat molt bonic on una successió de ràpels ens deixa el més maco de totos que vola sobre la cova d'en Marc. En tot moment hi circula una mica d'aigua i això fa que l'activitat sigui encara més lluïda.







La ressenya la trobareu a http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/canal_d_en_marc.htm. Un barranc imprescindible si aneu sovint als Ports

I els protagonistes





El más rico es aquel cuyos placeres son los más baratos.
"Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente, enfrentar solo los hechos esenciales de la vida, y ver si no podía aprender lo que ella tenia que enseñar, no sea que cuando estuviera por morir descubriera que no había vivido."
"Poder anticiparse no solo a la salida del sol y la aurora, sino tambien, si fuera posible ¡ a la misma naturaleza!. Es verdad nunca ayude materialmente a la salida del sol, pero el solo hecho de estar presente era de suma importancia para mi."

Henry David Thoreau

dimarts, 12 de novembre del 2013

Ferrada del Saltant de l'Aigua, Figuerola del Camp



Sembla difícil si un es para a pensar, que pugui existir una ferrada en ple Camp de Tarragona si hom analitza per on està ubicat el poble de Figuerola del Camp veurà que eswtà tancat al Nord per una barrera natural rocallosa i allí se les han empescat per fer-hi discurrar una ferrata que encara que curta i fàcil demostra l'enginy dels seus dissenyadors. ës perfecte per fer una matinal o una tardoral si tens pressa i vius pels encontorns

La ressenya la trobareu perfectament explicada a http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2013/02/ferrada-del-saltant-de-laigua.html

El pàrquing de sortida
 Aquesta és la direcció que hem de prendre



Ha estat una primavera plujosa
Al fons, s'observa la barrera esmentada
I aquí tenim el pany de paret per on transcorre la ferrada i on destaca l'escala


La cruïlla des de la pista a peu de paret

Comença amb una diagonal ajaguda i un mur que ens deixa en una feixa

 L'escala no l'hem de tocar encara, i hem de passar per sota tot i que porti malaestrugança
Una petita desgrimpada amb cadenes
Flanquegem per sota i arribem a un mur més vertical




L'escala és de fusta i està reciclada de la telefònica




I acaba en una passarel·la per ersguardar l'entorn




Un caminet de transició i un darrer mur extraplomat ens situen al cim


Esperant un autobús que mai arribarà




Algunes imatges crítiques del món que ens trobemm avall