Escalada a les Moles del Don i Canal de l'Ase (Besseit)

Bé ja tornem a estar per les terres meridionals i l'Albert i jo decidim passar la tarda tot esperant al José amb alguna activitat per justificar els "Kintos". Així que ens decidim per arribar-nos a les Moles del Don i començar per la  primera tirada Tintín i continuar per alguna de les vies que neixen a la dreta  de la primera reunió. Per cert si algú en sap el nom i el grau li agraïria que ens ho comentés a través del blog. La tarda va estar molt bé, ningú a la tàpia i tot molt plàcid.

Encara ens va sobrar temps per investigar si hi havia alguna canal equipada per baixar, no vam trobar res tot i que mesos més tard Latrencanous va publicar tres descensos paral·lels

Algun amiguet que ens fitava curiós

I ara comença la segona part de la nostra narració.

LA CANAL DE L'ASE

 Feia molt de temps que no visitava la zona del Parrissal i un bon dia solcant per internet vaig topar-me amb la ressenya d'aquesta canal.http://centreexcursionista.orgfree.com/index.php/ressenyesmenu/37-escalada-crestes-i-grimpades/207-via-ferrada-canal-de-lase.html
Em va agradar per molts motius, però què molts motius, una aproximació fantàstica seguint el Matarranya, una canal directa i realment profunda, una concepció austera quant equipament però no per això poc segura i un jocs de llums i ombres tan dins com fora que et deixen bocabadat
Només un factor macula tot aquest conjunt idíl·lic, per accedir al Parrissal han tornat els vells costums de posar preu als paisatges i a la natura. Ara per aparcar a l'entrada del Parrissal et cobren la "mòdica" quantitat de 3 euros. Ja comencem amb els peatges d'entorns que són patrimoni de tothom i que estan apropiats per polítics inútils que no saben buscar altres fonts d'ingressos i s'apropien d'un entorn que ja existia abans que ells i els seus avantpassats voltessin pel món.

Escalfant motors

 

Un lloc on no dedicar-hi moments per a la meditació i la contemplació seria un sacrilegi

“Sentado en silencio

sin hacer nada,

llega la primavera

y la hierba crece por si sola”

Basho

 

Una mica abans d'arribar al congost final trobem aquesta fita que ens fa creuar el riu in ens mena cap a l'inici de la canal

L'austeritat en l'equipament fa que hagis d'aprofitar més les preses naturals i a una major creativitat de moviments

Una escletxa impressionat s'endinsa eencara mes en la immensa cicatriu

I continuem

I cim

Malauradament, existeixen més possibilitats de descensos d'aquesta zona que no estan publicats i que crec que han de ser també autèntiques aventures.
La baixada per la mateixa canal

 requereix anar amb compte i si convé fer algun ràpel

Aquí un amulet