Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
Per tal que l'Aniol pogués anar fent algun cim amb ambient alpí vaig localitzar aquest cim que no presentava dificultats tècniques, tenia un horari assequible i uns paisatges i vistes fantàstics. Per accedir-hi cal anar cap a la Collada Fonda des d'Espinavell seguint una espectacular pista (apta per a tot tipus de vehicles) que travessa fins a Setcases al Ripollès. Tot està molt ben indicat i no hi ha cap possible pèrdua.
Aquí els expedicionaris
Des d'allí només cal anar dirigint-se cap al Costabona seguint un filat que ha de quedar a mà dreta tot remuntant uns prats.
Quan arribem a l'alçada del refugi de Costabona ens adrecem al Coll de Pal al nord i d'allí per un llom suau cap al cim
I després a relaxar-nos a cal Toni
Hi ha una ressenya molt completa a http://www.senderisme.tk/index.php/category/nuria-ulldeter/costabona-des-de-la-collada-fonda/
Per acabar us deixo una troballa que és una mica símbol dels temps en què vivim i dels canvis a què es veuen sotmeses les nostres vides. Els més puretes recordareu una bona mossa que es deia Eva Nasarre i que era un obscur objecte del desig quan estava sobre l'onada amb aquells famosos "escalfadors"
La vida ens dóna força hòsties i cal admirar com ha reconvertit aquestes fuetades en un clam positiu i reivindicatiu. Chapeau!!!! Que tots trobem un rumb dins aquesta mestralada
Fruit de diferents atzars em vaig retrobar amb un antic amic i company de 'època pionera de l'Insti, El Ramon Humet, tot un personatge ple de vitalitat, energia i creativitat i un geni de la música.
aquí us enllaço la seva pàgina personal http://www.ramonhumet.com/biocat.htm
Ell i la seva família són molt amants de la natura i estaven interessats en fer un bivac, a més a més, inauditament, jo no havia mai pujat al Puigmal en tota la meva història i em va semblar un bon cim per al Lluc
Així que un cop arribats al pàrquing de fontalba muntem la paradeta
I després un frugal i espartà sopar
Després d'una nit agitada amb diversos conats de pluja ens preparem per la pujada
Quines substàncies blanquinoses ens posem a la cara?
I enfilem els primers pendents, encara falta
No hi ha cap complicaciól i s'arriba al Cim de la Dou 2471m. i d'allí per una pedrera al cim
El descens el fem cap a la vessant de Núria, així ens queda un circuit molt interessant on trobem el famós forat de l'Embut
Per acabar us explicaré la història del gegant Puigmal que vivia en aquelles contrades. Era un gegant supereològic que estimava totes les criatures que allí moraven. Un dia un caçador empaitant una daina i el seu fill es va treobar amb el gegant que es va enfurismar terriblement. El caçador va argumentar que ell només cercava aliments per als seus, llavors Puigmal va munyir la daina i va fregar la llet amb les seves mans i el seu vestit de neu i va crear el formatge. Va ser així com va ensenyar a la humanitat a viure del bestiar en comptres de caçar-lo. Però els homes amb el seu esperit caçador noi cessaren de caçar i Puigmal va estimbar-ne uns quants al fons del barranc. no obstant cada cop més homes s'aventuraren vers els cims i finalment li daren mort. El seu cos es va acabar transformant en roca i esdevingué un dels cims més emblemàtics del Pirineu català.
Ah, i el nom de Puigmal no vol dir puig terrible o dolent sinó que vol dir puig major o puig gran De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen de Puigmal a l'alta cima; tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar: Olot i Vic, Empúries i Girona, i allà, en lo cor de l'espanyola Marca, lo Montserrat, de quatre pals, com barca que d'Orient la perla ens ve a portar. Verdaguer, "Canigó"
Després del Nadal retornem a la cursa per actualitzar el Bloc, caldrà també actualitzar els nostres cossos o acabarem fent activitats alternatives.
Aprofitant per fer una visita a l'amic Toni, vam localitzar una activitat al Ripollès, el descens del Torrent de la Corba, un barranc eclipsat per les Gorges de Núria però que té suficient entitat per ser un descens força interessant.
D'anada a Gombrèn vam amortitzar la tarda a la zona d'escalada del santuari de Queralt a Berga, una manera de justificar la cervesa. Fet remarcable és el del retorn de l'Albert a l'escenari dels somnis acuàtics després de la delicada intervenció que va patir.
Com sempre una agradable vetllada amb sopar inclòs que ens permet temperar les emocions pel dia següent
L'endemà ens vam llevar amb un dia fred i rúfol però hi vam posar voluntat i ens vam canviar tot i els elements meteorològics.
Un exemple del que apuntàvem a la introducció
I tots contents cap amunt
Un cop arribats a uns prats en una mena d'altiplà ens vam replantejar la lectura de la ressenya i el seu apartat d'aproximació http://www.jordiraig.com/torrent-de-la-corba-a-ribes-de-freser-ripolles-barrancs/54
Concretament deia que abans d'entrar al poble i resulta que calia passar de llarg l'entrada al poble (que queda a la dreta) i dirigir-nos a la capçalera per una pista encimentada que t'hi porta directament.
Un cop localitzada l'entrada de seguida trobes la primera desgrimpada i els primer ràpel
Estava molt bé de cabal i l'entorn del bosc i el color de la roca li donen un encant molt singular
Un petit video per a finalitzar
Un lloc, en definitiva molt salvatge que et convida a perdre-t'hi i això té un perill...Llegiu-lo, paga la pena.
La temptació eremítica a Bruguera
Aguiló Fuster, Marian
Llibre de la mort
Bo i retut ans del migdia me n'hi entrat a dins d'un bosc,
ajaçant-me a baix d'un roure, freturós d'alè i repòs.
Del panteix de la pujada mester és refer-me un poc:
lo camí és de mala petja i m'ajup lo feix que port.
Adosserat pel brancatge que em guarda del pic del sol
sens empatxar-me la vista, que bé es descansa en est lloc!
Avinent, entre blancs còdols i alt herbei, corre una font
que convida amb suau fressa la desansiada son.
Mes tot esplaiant la vista l'esperit roman absort,
veent la Bellesa abraçada al Sublim amb mitja por.
Ací, catifes de molsa brodades totes de flors,
on les merles desafien a cantar als rossinyols.
Allà dalt, les cinglateres crestejant sos penyals roigs,
on los isards no s'hi arrisquen esporuguits pels voltors.
D'abadia torrejada s'alcen aquí els enderrocs,
enfront del castell que mostra fesos murs i trencats ponts.
Les cel·les dels ermitatges ha esbucat est segle foll,
forçant a viure entre els hòmens a l'home que naix amb cor.
Deixau-me, bon Déu, romandre en aquest afrau reclòs,
per gosar de tan bella obra, poblant-la amb antics records.
Assaciau-me amb sa bellesa, de què encara no en tinc prou;
vull gosar d'aquest pler, l'únic que més creix quan més ne gos.
Per una pobra cabana amagada entre aquests rocs
deixaria els grans vilatges i els palaus de més confort.
