Ascensió al Puigmal 2911msn per Fontalba

Fruit de diferents atzars em vaig retrobar amb un antic amic i company de 'època pionera de l'Insti, El Ramon Humet, tot un personatge ple de vitalitat, energia i creativitat i un geni de la música.
aquí us enllaço la seva pàgina personal http://www.ramonhumet.com/biocat.htm
Ell i la seva família són molt amants de la natura i estaven interessats en fer un bivac, a més a més, inauditament, jo no havia mai pujat al Puigmal en tota la meva història i em va semblar un bon cim per al Lluc
Així que un cop arribats al pàrquing de fontalba muntem la paradeta

I després un frugal i espartà sopar

Després d'una nit agitada amb diversos conats de pluja ens preparem per la pujada

Quines substàncies blanquinoses ens posem a la cara?

I enfilem els primers pendents, encara falta

No hi ha cap complicaciól i s'arriba al Cim de la Dou 2471m. i d'allí per una pedrera al cim

El descens el fem cap a la vessant de Núria, així ens queda un circuit molt interessant on trobem el famós forat de l'Embut

Des de Núria  un imprevist feixuc retorn a Fontalba. Us deixo un enllaç supercomplert sobre el recorregut,  no hase falta desir nada más
http://www.rutespirineus.cat/images/puigmal-por-fontalba/RUTAS-PIRINEOS-puigmal-por-fontalba_ca.pdf

Per acabar us explicaré la història del gegant Puigmal que vivia en aquelles contrades. Era un gegant supereològic que estimava totes les criatures que allí moraven. Un dia un caçador empaitant una daina i el seu fill es va treobar amb el gegant que es va enfurismar terriblement. El caçador va argumentar que ell només cercava aliments per als seus, llavors Puigmal va munyir la daina i va fregar la llet amb les seves mans i el seu vestit de neu i va crear el formatge. Va ser així com va ensenyar a la humanitat a viure del bestiar en comptres de caçar-lo. Però els homes amb el seu esperit caçador noi cessaren de caçar i Puigmal va estimbar-ne uns quants al fons del barranc. no obstant cada cop més homes s'aventuraren vers els cims i finalment li daren mort. El seu cos es va acabar transformant en roca i esdevingué un dels cims més emblemàtics del Pirineu català.
Ah, i el nom de Puigmal no vol dir puig terrible o dolent sinó que vol dir puig major o puig gran
De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen de Puigmal a l'alta cima;
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar:
Olot i Vic, Empúries i Girona,
i allà, en lo cor de l'espanyola Marca,
lo Montserrat, de quatre pals, com barca
que d'Orient la perla ens ve a portar. 
Verdaguer, "Canigó"