Combinada Barranc de Viandico + Cova del Moro del Molí d'Aso

Feia temps que havia trobat aquesta possible combinació per internet i m'atreia sobre manera arribar-m'hi. Com en aquests temps els col·legues es refien de la planificació de les sortides que els preparo, ja sigui per acedia, perquè els agrada l'agència de viatges "Padrí Tours" o perquè realment els mola van assentir sense dubtar-ho. La veritat és que el Canyó d'Añisclo és un lloc fantàstic, una fornícula geològica i gairebé sagrada que se situa als peus dels gegants del Mont Perdut.

La tarda prèvia submergits en una calda espantosa i en un racó amb ambient de curro de fleca vam fer unes vies al sector Garrapatillo Bajo

Aquí entrenant dur amb un banyador de disseny

Com podreu observar el nen estava pletòric... Jo també.

Sempre preocupats per l'existència de refugis per a la preservació de  la fauna autòctona

Una coreografia vertical summament sincronitzada i bella

 

És que si no el poso, després no m'entra al blog

Una escalada neta i nítida, sense trampes, ni trucs

Al final els excessos es paguen i  la vida es presenta convulsa i borrosa

Res que al matí impedeixi que aflori l'esportista que tots duem dins

Aquí va la ressenya http://www.barranquismohuesca.com/canon-de-viandico.html
La zona en què es troba ubicat el barranc és el de l'ermita de San Urbez , curiós sant, pastor provinent de França que porta la seva predicació pel Pirineu i que és amant de viure en zones isolades com ara San Martín de l aValdonsera, Nocito. La seva especialitat era la de salvar barrancades mitjançant la creació de ponts amb la seva gaiata. Gran amant dels animals, es narra que els seus ramats podien pasturar per on fos només menjant les males herbes. El Sant morí als 100 anys i era reverenciat com a afavoridor de la pluja. El seu cos incorrupte va ser venerat fins a la guerra civil moment en què van cremar la seva tomba. Quan el treien en processó tot fent rogatives perquè plogués el submergien en una bassa força estona (la mojada) perquè "entengués" bé què li demanaven. També estenien al terra una manta i en funció de les bestioles que s'hi dipositaven es preveia com serien les collites.

Carretera amunt i cap a la capçalera del Viandico

Volia sortir a la posteritat

Un primer tram  més o menys sec

I l'explosió final d'aigua i colors

Aquestes les poso perquè es motivin a entrar al blog

Foto final de grup, cortesia del Richi un col·lega de Tarragona que estava a la sortida del barranc. A la dreta aprecíem al "Tito" que ja havia aparescut al blog en la sortida dels avencs de la Febró.

 Posteriorment ja de tornada cap al cotxe prenem un trencall que ens porta a l'entrada de la cova del Moro
Una cavitat de recorregut bàsicament horitzontal i que es recorreguda per un afluent dret del Viandico. Durant el recorregut trobarem curioses formacions i sobretot molt de fang, molt, molt de fang. Hem d'ajupir-nos força durant el darrer tram en què queda poc espai entre el sostre i el terra i es fa una mica incòmode d'avançar. Finalment sortim a una altra boca prop dels primers ràpels acuàtics del barranc. La combinació d'ambdues activitats arrodoneixen un dia perfecte. Des de la cova surt una sendera cap a la carretera que ens estalvia haver de repetir bona part del barranc.

I es feu la llum