diumenge, 10 de juliol del 2016

ascensió a l'Anayet 2574m

Feia molt de temps que m'atreien les fotografies i les referències que havia sentit de l'Anayet. Sempre havia quedat posposat perquè semblava que la seva modesta alçada no era prou digne per dedicar-hi una sortida i la veritat és que estava ben errat.

Com que pugem de tranqui cap a Formigal fem una parada per a  refrescar i una altra per a sopar 
 
El vi potser era el més fluix i si li afegiex una "N" doncs eso...

Com diem a la colla pit i amunt


 Ell sempre tant obedient a les indicacions dels cartells
 Ja em direu a qui cony se li acut fer una instal·lació d'aquest tipus amb foques a Sabiñánigo
 Bivac al pàrquing de les pistes
 El dia es lleva radiant i nosaltres anem al pàrquing que ens correspon que lògicament és aquest...

 Sortim des d'una tanca que barra el pas i ens fa anar un bon tros per carretera asfaltada fins a les instal·lacions de les pistes, són els putos amos.
 Poc a poc tot es va encenent
 Un cop arribat a la fi de les instal·lacions agafem una pista d'esqui força dreta que ens fa agafar altura ràpidadement
 Molt guapo tot.
 Cal en un moment donat no arribar al capdemunt de la pista i agafar una sendera amb alguna marca blava que porta a aquest petit refugi.

 Després el camí es va enfilant cap els ibons d'Anayet.
 Aquí ja arribem a la caubeta principal on desguacen els ibons
 I pam sorpresa, el nostre objectiu
 Només li pot fer ombra el seu germà gran, el Midi d'Ossau, ja en terres franceses.
 Però si el mirem de prop no té gaire a envejar. Un cim bonic, bonic, una agulla perfecta.

Des dels estanys hem de pujar a aquest coll
 Encara resta prou neu per les alçades de temporada en què estem


 Des del coll ens enfilem per un llom rocallós i ens apropem al pass clau. Un flanqueig d'uns 30m equipat amb cadenes que ens passeja per damunt d'un buit impressionant. Cal anar en compte perquè una errada i.... En aquest punt hi ha gent que desisteix de pujar al cim. No és difícil però...



 A mi particularment em va semblar més delicat pujar per una canal molt dreta sense cap cadena, ni corda fixa i on cal vigilatr també la caiguda de pedres.
 Ens estem molt estona al cim mirant en totes direccions. Aquí al nostre darrera: l'Aspe i la Pala d'Ip
 Com no: el Midi
 Mirant cap al Balaitús
 Després vam tornar al coll i vam anar carenejant en direcció contrària fins al Vèrtice d'Anayet 2559m
 I continuant carenejant vam fer la punta del Garmo 2509m i la Punta de la sarreta 2512 i vam retornar a la vall pel paso de las negras 2401m
 Un cop arribats al petit refugi fem un refrigeri

Acabem amb una llegenda que relliga una mica els cims més emblemàtics d'aquestes valls


Cuentan que había una vez dos montes pequeños y pobres. Anayet y Arafita. Pero eran felices por su honradez y sencillez... y por su bella hija, Culibilla, la montaña más hermosa del Pirineo. Pero un día Balaitús, un monte fuerte y temido por todos, quiso quedarse con ella.

Así que se plantó ante Culibilla, y esta, que no quería a Balaitús gritó “A mi las hormigas” y todas las hormigas blancas del Pirineo cubrieron a Culibilla para salvarla de Balaitús.

Este, asustado, emprendió la huida. Culibilla, agradeció a las hormigas clavándose un puñal en su pecho para guardar allí a todas las hormigas (el forau de Peña Foratata, en forma de hormiguero), por eso no se encuentra ninguna hormiga en sus alrededores. Y Culibilla se hizo llamar desde entonces, en honor a las hormigas, Formigal (que en fabla aragonesa significa hormiguero)





dilluns, 4 de juliol del 2016

Via de la Núria, Serra de Sant Joan, Montanissell

La via de la Núria és una via llarga i ben equipada situada a la serra de Sant Joan, un lloc poc massificat i tranquil, recordo haver fet fa anys una altra anomeda "el cap i el Passerell" i des de llavors no hi havia tornat.

Esperant al Joando, que sempre fa equilibris per arribar, en una biblioteca qualsevol.

 S'han fet d'una orde religiosa i s'han tonsurat els cabells a la franciscana

 Si voleu us donem el número de telèfon del nostre dietista?


Després un bivac a cobert doncs amenaçava pluja i ...


 Per arribar a la via cal anar des de Coll de Nargó direcció Isona, passem el coll de Boíxols i entre els Km 20-21 trobem un indicador Els Prats Montanissell. Des d'aquí sempre en direcció els Prats i als 2,2Km, trobem un entrant on parcar el cotxe, la tàpia és ben visible a la dreta.

Ell sí que  sap!!!

 S i baixem un centenar de metres la pista trobarem aquest sender fitat que ens aproparà a peu de via. Si perdem les fites, cal seguir sempre un torrent que es va enfilat pel mig dels contraforts.


Com poedeu observar la via és de grau assequible llevat de dos passos més compromesos però amb assegurances a prop. Nosaltres vam trobar algun tram amb xorrera que cal evitar per algun lateral. La roca és molt bona en general.


 Peu de via amb xapes grogues


 Algun pas d'anar al tanto amb algun bloc
 Tirades i trams de transició

 unes plaques fantàstiques


 En una sortida terrosa ens trobem com a corda auxiliar una corda de persiana, es podien haver estirat una mica més


 últims passos i vistes extraordinàries

 Ohhhh!!!!! que guapo!!!! semblo de veritat


 per arribar al cim cal pujar per una cresta fàcil

 No és massa idíl·lic

 I a recuperar forces
 que no nos falte de naaaa.
 Ell sempre chico Martini.
Un petit homenatge al Jose que ha tingut un bon ensurt al monte. Ell és un gran lluitador i recordo amb carinyo l'haver compartit amb ell l'ascensió a l'Urus de 5495 al Perú. Aquell dia va lluitar com un autèntic jabato. Una abraçada