ascensió a l'Anayet 2574m

Feia molt de temps que m'atreien les fotografies i les referències que havia sentit de l'Anayet. Sempre havia quedat posposat perquè semblava que la seva modesta alçada no era prou digne per dedicar-hi una sortida i la veritat és que estava ben errat.

Com que pugem de tranqui cap a Formigal fem una parada per a  refrescar i una altra per a sopar 

 
El vi potser era el més fluix i si li afegiex una "N" doncs eso...

Com diem a la colla pit i amunt

 Ell sempre tant obedient a les indicacions dels cartells

 Ja em direu a qui cony se li acut fer una instal·lació d'aquest tipus amb foques a Sabiñánigo

 Bivac al pàrquing de les pistes

 El dia es lleva radiant i nosaltres anem al pàrquing que ens correspon que lògicament és aquest...

 Sortim des d'una tanca que barra el pas i ens fa anar un bon tros per carretera asfaltada fins a les instal·lacions de les pistes, són els putos amos.

 Poc a poc tot es va encenent

 Un cop arribat a la fi de les instal·lacions agafem una pista d'esqui força dreta que ens fa agafar altura ràpidadement

 Molt guapo tot.

 Cal en un moment donat no arribar al capdemunt de la pista i agafar una sendera amb alguna marca blava que porta a aquest petit refugi.

 Després el camí es va enfilant cap els ibons d'Anayet.

 Aquí ja arribem a la caubeta principal on desguacen els ibons

 I pam sorpresa, el nostre objectiu

 Només li pot fer ombra el seu germà gran, el Midi d'Ossau, ja en terres franceses.

 Però si el mirem de prop no té gaire a envejar. Un cim bonic, bonic, una agulla perfecta.

Des dels estanys hem de pujar a aquest coll

 Encara resta prou neu per les alçades de temporada en què estem

 Des del coll ens enfilem per un llom rocallós i ens apropem al pass clau. Un flanqueig d'uns 30m equipat amb cadenes que ens passeja per damunt d'un buit impressionant. Cal anar en compte perquè una errada i.... En aquest punt hi ha gent que desisteix de pujar al cim. No és difícil però...

 A mi particularment em va semblar més delicat pujar per una canal molt dreta sense cap cadena, ni corda fixa i on cal vigilatr també la caiguda de pedres.

 Ens estem molt estona al cim mirant en totes direccions. Aquí al nostre darrera: l'Aspe i la Pala d'Ip

 Com no: el Midi

 Mirant cap al Balaitús

 Després vam tornar al coll i vam anar carenejant en direcció contrària fins al Vèrtice d'Anayet 2559m

 I continuant carenejant vam fer la punta del Garmo 2509m i la Punta de la sarreta 2512 i vam retornar a la vall pel paso de las negras 2401m

 Un cop arribats al petit refugi fem un refrigeri

Acabem amb una llegenda que relliga una mica els cims més emblemàtics d'aquestes valls

Cuentan que había una vez dos montes pequeños y pobres. Anayet y Arafita. Pero eran felices por su honradez y sencillez... y por su bella hija, Culibilla, la montaña más hermosa del Pirineo. Pero un día Balaitús, un monte fuerte y temido por todos, quiso quedarse con ella.

Así que se plantó ante Culibilla, y esta, que no quería a Balaitús gritó “A mi las hormigas” y todas las hormigas blancas del Pirineo cubrieron a Culibilla para salvarla de Balaitús.

Este, asustado, emprendió la huida. Culibilla, agradeció a las hormigas clavándose un puñal en su pecho para guardar allí a todas las hormigas (el forau de Peña Foratata, en forma de hormiguero), por eso no se encuentra ninguna hormiga en sus alrededores. Y Culibilla se hizo llamar desde entonces, en honor a las hormigas, Formigal (que en fabla aragonesa significa hormiguero)