Camí equipat a Pontons, Poble abandonat de Selma

Hi ha moments en què la solitud ens demana que l'acompanyem. aquest estiu he fet alguna excursió en solitari gaudint de mi mateix. No us fotré massa rotllo. Algunes imatges simbòliques i para de comptar juntament amb les ressenyes de les excursions, especialment el poble abandonat de Selma és el marc idoni per enquadrar aquests dies solitaris

Comencem pel camí equipat de Pontons
La ressenya del camí la trobareu perfectament descrita a https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=cam%C3%AD+equipat+pontons
No està mal per fer-lo una tarda d'estiu en una zona obaga, no té gens de dificultat i és un circuit totalment recomanable.

L'inici

 La cruïlla d'entrada

 Els llocs més assenyalats estan amb un cartell

 Tot equipat amb cordes fixes, cadenes i algun graó

 Boniques vistes del poble de sant Martí Sarroca

 Curiosos forats al terra

Jo no havia sentit parlar del poble abandonat de Selma, l'enclavament del mateix és espectacular i tot l'itinerari va acompanyat de solitud i abandonament. Si us heu de retrobar a vosaltres mateixos per alguna raó és una excursió brutal.
https://elsullsalspeus.wordpress.com/2011/06/13/del-pla-de-manlleu-a-antic-senyoriu-de-selma/
Poques fotos però ben representatives de l'ndret

L'home encara malda per romandre en aquests llocs

 Mosos esparsos esquitxen el seu relleu

 Altres no han resistit

 El campanar és el símbol

 Aquí reposaren antics habitants, alguns brétols ho van profanar

 La tornada mostra altre tipus d'abandonament més lletjos

Parlant de solituds

El 29 de juliol de 1946 Charlie Parker, el gran saxofonista, va enregistrar una gravació una mica especial. Drogat i borratxo es va tancar en un estudi i va ser un desastre. Només es va poder salvar aquest tema: Lover man. Després va caure desmaiat i a la nit va incendiar l’habitació de l’hotel i  posteriorment el van tancar en un frenopàtic. Perquè parlo d’això, doncs perquè l’he estat cercant durant molt de temps i per fi l’he trobada. I si l’escolteu reconeixereu el segell dels que alguna vegada hem fracassat, la impronta majestuosa de la melanconia, l’excel·lència de l’error fet amb passió. Les petites renúncies i traïcions a les que no ens hem sabut negar.  Els alpinistes, almenys els més clàssics compartim aquest sentiment de pèrdua, d’alguna cosa incompleta que mai podrà ser reomplerta, de somnis que parteixen amb els núvols i ens deixen  orfes en la solitud dels dies radiants. Instal·lats en un món que no és del tot nostre busquem els espais lliures que aquestes notes reclamen. No deixem de ser uns Lover Man llençats al vent. Podeu trobar un relat de Julio Cortázar, "El Perseguidor" on es retrata magistralment aquest personatge. Aquí va l'enregistrament

SÚBLIM!!!!

Anys més tard, al 1951 concretament, Charlie Parker va tornar a gravar el tema, aquesta vegada de manera apol·línia, immaculat. Amb quin us quedeu vosaltres?

 I hi afegim aquest poema de Paul Eluard 

BUENOS DÍAS TRISTEZA
Adiós tristeza.

Buenos días tristeza.

Inscrita estás en las rayas del techo.

Inscrita estás en los ojos amados.

No eres la miseria exactamente

Pues los labios más tristes te anuncian con una sonrisa.

Buenos días tristeza

Amor de los cuerpos amables.
poder del amor

De donde surge la amabilidad

Como un monstruo sin cuerpo,

Cabeza decepcionada.

Tristeza rostro bello

Adiós tristeza