Setmana Boja 2012 Barranc de la Leze (egino), Escalada a Egino, Barranc d'Estribiella (Valle de Oza), Barranc del Gorgonchón (Guara)

Feia temps que no muntàvem una setmana boja en el nostre sentit tradicional de l'expressió, finalment ens vàrem posar d'acord l'equipo B i vàrem anar a raure al País basc per posteriorment anar retornant per Navarra i Aragó. Aquesta vegada us penjo un gavadal de  vídeos, doncs el Juan Domingo va fer anar la càmera a tota pastilla. Potser els trobareu un xic llargs però són bons reportatges per entendre el conjunt de totes les activitats. el resum seria que ens ho vam passar de puta mare.

La cova de la Leze és una activitat que justifica qualsevol desplaçament a la zona d'Egino (Àraba) Una cavitat que travessa de nord a sud la serralada d'Altzaina. Seria com quan a l'escola ens explicaven les rectes perpendiculars. Una meravella geològica brutal, amb una alçada de 80m. Com podeu observar l'aproximació és excelsa per una fageda de manual i l'arribada a una autèntica i literal "vagina" calcària. És com endinsar-se a un dels úters primigenis una vivència inseborrable de debò.
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/cueva_de_la_leze.htm

En aquest segon lliurament trobareu el clímax de l'aventura, uns moments intensos d'incertesa que la fosca va accenturar, una corda que s'autorecupera i una gent que queda penjada a la reunió. No és com les antigues filmacions en technicolor pperquè estava obscur però es capta el dramatisme gràcies al cap del Joan Domingo, no per la seva ment sinó perquè no va desendollar la càmera que duia al casc.

El que s'esdevé posteriorment no és atribuïble a la lògica, en principi els primers dies són de patiment i de mortificació. Ja ho deia Monseñor Escrivà de Balaguer
San Josemaría aconsejaba algo que vivía en primera persona: poner "una cruz en cada plato", es decir, mortificarse en todas las comidas: espaciando el beber agua, por ejemplo, y no haciendo comentarios sobre los alimentos. Tomaba un poco menos de lo que le apetecía o un poco más de lo que no le gustaba tanto...

Pon, entre los ingredientes de la comida, "el riquísimo" de la mortificación.
Forja, 783
La templanza es señorío. No todo lo que experimentamos en el cuerpo y en el alma ha de resolverse a rienda suelta. No todo lo que se puede hacer se debe hacer. Resulta más cómodo dejarse arrastrar por los impulsos que llaman naturales; pero al final de ese camino se encuentra la tristeza, el aislamiento en la propia miseria.
A quí van unes fotos d'aquest capteniment tan sobtat
ABANS

DURANT

DESPRÉS 

L'endemà vam estar trepant una estona pel matí a l'escola d'escalada d'Egino

Després ens vam dirigir a França a fer un dels barrancs estrella del Pirineu, el barranc d'Olhadubie i cap a Larrau que hi anem travessant boniques poblacions. Ens instal·lem i preparem els àpats pertinents.

Tota la nit i el matí plovent fort ens va fer desistir fins un altra ocasió i cap a Navarra

El barranc d'Estribiella no estava planificat d'entrada, però és d'aquelles troballes que et deixen un gran regust per l'inesperat, per trobar-te'l a punt d'aigua, pels paisatges amagats, per no ser una estrella dels barrancs, en definitiva una fruïció aquàtica holística. El primer tram esportiu i el segon amb una gamma de colors envejable par a molts barrancs.
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_estribiella.htm

Ens havíem guanyat un bon dinaret, així que vàrem posar la confiança en el mestre paellaire Joan Domingo que ens va preparar una autètica paella valenciana
 

Finalment amb aquelles rauxes grupals que ens agàfem de tornada vam anar al Gorgonchón un barranc amb molta èpica en els cercles barranquistes. Jo el recordo per una mala estratègia amb les bagues en el passamà que em va dur a l'esgotament i per això tenia una gran prevenció. Reconec que el tornar-lo a fer amb l'experiència anterior em va fer fruïr-lo amb tota la intensitat que es mereix.

Bé, aixó s'ha acabat