dilluns, 20 de novembre de 2017

Via la Torna, Miranda de Sant Joan, Montserrat

Han passat molts dies des de la darrera publicació, no és el lloc per esmentar els diversos factors que han contribuït a aquesta displicència, però ja que retorno hi han quedat al calaix moltes activitats tanmateix vull retornar amb aquesta sortida molt especial, res de l'altre món però amb uns acompanyants extraordinaris: El meu fill Aniol, l'amic Joando, àlies l'inspector, el seu fill Joan i la seva companya Laura

 No deixen de ser nens
Però esmorzen com a adult
 Cap al cremallera de sant Joan
Ells flipen i nosaltres també amb tota la penya que hi puja


El nostre destí, la Miranda de Sant Joan
 L'ermita del mateix nom
Tot és espectacular per ells
 El camí d'accés


Preparant l'assalt a la via
 Els nervis de l'espera
Què mireu?
 1ª Tirada
 No ha estat tan difícil




 Lluitant!!!!
 Vinga Laura, ja sé que després m'odiaràs per haver-te portat a aquest lloc
Darme algo...



 La mare que us va parir
 Segona tirada, una mica més dreta
 Ostres estem alts, potser no em mogui massa
 Sempre amb un somriure

 Reunió, vinga només falta una tirada



 Cim!!!!!


 Fantàstic nois
Jurem que no t'enganyarem mai més
 Orgullós amb un fons ideal
 Aquesta fotografia resumeix el que voldria que aprofitessin aquesta canalla, a banda de la part esportiva que els sortís de l'ànima una reverència davant de tanta bellesa, reverència per la vida, una llum dauri els seus somnis i encengui molts d'anhels.


Poema 1 (Cinc poemes d'iniciació) Miquel Martí i Pol

Tot el que descobrim és bell i agrest,
fosc en l'origen, però clar en la forma,
perquè en la forma creix i s'interroga.
Dels ulls estant, tots els secrets són dòcils,
dòcil l'espai en que els somnis s'exalten
i fecunden el goig i l'esperança,
i dòcil també el riu d'aigües profundes
que ens vincla joncs al fons de la mirada.
Visible a molts miralls, la vida, lenta,
s'escriu a si mateixa en els propòsits
i s'esborra en la por i les defallences.
Només pel foc del desig i l'espera
l'esclat de tot en tot es justifica.
Només pel foc, només amb foc,
cremant-nos,
podem mirar la vida cara a cara.
 Els herois del dia, Bravo!!!!

La ressenya ja la trobareu en aquest mateix Blog






Cap comentari:

Publica un comentari