Barreres del ponent que es van tancant, la vida
Metàfora de la gent amiga que avui ha de quedar enrera provisionalment.
Un solitari espiat només en la seva intimitat absoluta per un gin electrònic.
dimarts, 17 de juny del 2014
Bivac a la mola de Colldejou (març de 2014)
Ara que remeno fotos i records he agafat al vol aquesta sortida, gairebé oblidada i que marcava un canvi de signe en els problemes que havia tingut. Era una sortida expiació, una sortidateràpia amb tots els ets i uts. Desdel cim de la Mola tota una planúria àrida i erma sobre la qual la vegetació malda per subsistir. tota una metàfora d'aquells temps. Clarobscurs de primavera i d'ànima i l'omnipresència del vent, del so més fort que tu, persistent i ambivalent (molèstia o alleujament).
Barreres del ponent que es van tancant, la vida
Metàfora de la gent amiga que avui ha de quedar enrera provisionalment.
Cal endinsar-se al fons de la nafra
Qualsevol signe de vida o destaca o és ben servat
I la tarda regala or arreu, quina ofrena pels cors abaltits.
Un solitari espiat només en la seva intimitat absoluta per un gin electrònic.
Renéixer de les runes, plantar cara a la vida, cridar el silenci
Barreres del ponent que es van tancant, la vida
Metàfora de la gent amiga que avui ha de quedar enrera provisionalment.
Un solitari espiat només en la seva intimitat absoluta per un gin electrònic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada