Com cada curs la millor manera de fer socialització que diuen els pedagogs és fer una excursió, un espai de convivència i de coneixença que és una inversió per a la resta de curs. Al costat de l'Insti tenim aquesta meravella que és la muntanya de l'Areny que presenta variats itineraris.
Com a la vella escola:
Els nens per una banda
I les nenes per l'altra
Gent i samarretes de tots tipus i colors com un gran mercadillo
Esperem que tots tingue grans horitzons
Aquí fem veure que currem per justificar la sortida
El maestro y el empollón
Tot el grup
i perquè no tot siguin flors i violes, baixada per les Escales del Diable
Tot i no ser un grup de la meva devoció, aquesta cançó em sembla molt maca
http://www.youtube.com/watch?v=XVELWtl0R3Q&feature=fvsr
Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
dilluns, 30 de juliol del 2012
L'Aula d'Acollida a la muntanya de l'Areny, Mont-roig del Camp
Etiquetes de comentaris:
Baix Camp,
excursions
dissabte, 28 de juliol del 2012
Barranc de Chimiachas
Per fi una trobada de tot l'equipo B
Tot i que ara vulguin sortir imitadors
I no hi hagi massa diferències entre uns i altres.
L'opció escollida va ser el barranc de Chimiachas a Guara
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_chimiachas.htm
i vam comptar amb la col·laboració especial
de l'Enric, equip B autèntic
Del Toni equip A/B
Del Fèlix i del Marc equip A full
Fetes les presentacions us presentem el cèrvol de Chimiachas una joia de l'art rupestre
I després una successió de ràpels més curts sempre seguint un llit fantàsticament excavat i de formes helicoïdals.
Finalment 3 ràpels encadenats de 45, 25, 45 són la traca espectacular que culmina amb la cocineta.
Et voilà això és tot amics
Tot i que ara vulguin sortir imitadors
I no hi hagi massa diferències entre uns i altres.
L'opció escollida va ser el barranc de Chimiachas a Guara
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_chimiachas.htm
i vam comptar amb la col·laboració especial
de l'Enric, equip B autèntic
Del Toni equip A/B
Del Fèlix i del Marc equip A full
Fetes les presentacions us presentem el cèrvol de Chimiachas una joia de l'art rupestre
En la orilla derecha del Vero, en el término de Alquézar,
se abre el abrigo de Chimiachas que toma su nombre de dicho barranco.
Conforma una alargada oquedad que contiene una única representación, un
ciervo espectacular y extraordinariamente conservado, calificado como el
más bello ejemplo del Arte Levantino del Vero.
El animal, en posición estática, impacta por su imagen y quietud, así
como por su buena ejecución en cuanto al siluetado de su figura y el
relleno en tintas planas en diferentes tonalidades de rojo.
Entre
la fauna, el ciervo en uno de los animales más representado en el Arte
Levantino y el abrigo de Chimiachas constituye un buen ejemplo de la
importancia que debió tener este animal para las sociedades
cazadoras-recolectoras que habitaron en el Parque Cultural del Río Vero.
Este arte es considerado como la expresión artística y espiritual de las
comunidades caza-recolectoras postpaleolíticas, que llegan
cronológicamente hasta el Neolítico y que puede enmarcarse en esta
provincia entre el 8.000 y el 3.000 a.C.
Endinsant-nos dins el barranc a través d'un bosquet trobem un primer ràpelde 25m.
Finalment 3 ràpels encadenats de 45, 25, 45 són la traca espectacular que culmina amb la cocineta.
Et voilà això és tot amics
Bé, tot no segons la ressenya el retorn: Terminado
el barranco continuar por el Vero (un par de vadeos obligados) hasta
llegar al caos de la Visera. Tomar la senda no muy evidente que lo evita
por la derecha elevándonos bastante para luego descender casi hasta el
cauce. Antes de llegar a él, al final del caos, tomar un sendero que a
media ladera y durante un buen rato va remontando hasta depositarnos de
nuevo en los túmulos de piedras donde hemos dejado el coche.
Val a dir que no feu cas d'unes primeres fites un cop passats els dos vadeos que pugen per una zona de matolls a munt. Tingueu paciència perquè sinó us fotareu una ensigalada guapa que us deixarà el cutis de les cames ben tonificat. Baixeu gairebé a tocar el riu uns 3 minuts més i trobareu una sendera molt definida.
Una recomanació, si teniu temps visualitzeu aquesta entrevista a Ignacio Ramonet "Els mercats un poder sense societat"
www.tv3.cat/videos/4073770
Si més no anem trobant gent pel camí que pensa i sent
Una recomanació, si teniu temps visualitzeu aquesta entrevista a Ignacio Ramonet "Els mercats un poder sense societat"
www.tv3.cat/videos/4073770
Si més no anem trobant gent pel camí que pensa i sent
Etiquetes de comentaris:
Barranquisme,
Guara
dimarts, 10 de juliol del 2012
Via Núria, Miranda de les Magdalenes Montserrat
Posats a iniciar-se, l'Aniol es va iniciar en l'escalada amb una via llarga, la via Núria a la Miranda de les Magdalenes. Una placa tombada que no requereix gaire força física ans controlar la posició de mans i peus.
Una aproximació molt entretinguda
Impresindible una bona mentalització, no creieu?
I cap amunt
Un últim pas i el cim, que bo poder tenir aquestes experiències en aquestes edats.
おにいちゃんかぜにあたってまえあるく
Onîchan kaze ni atatte mae aruku
Mi hermano mayor
chocando contra el viento
camina delante de mí
fins i tot els xinesos ja comencen a rondar per les nostres contrades
O auntèntics cowboys d'Oklahoma
Altres famílies pensen exactament que també pot ser una bona experiència per a la canalla
Una aproximació molt entretinguda
Impresindible una bona mentalització, no creieu?
I cap amunt
Un últim pas i el cim, que bo poder tenir aquestes experiències en aquestes edats.
おにいちゃんかぜにあたってまえあるく
Onîchan kaze ni atatte mae aruku
Mi hermano mayor
chocando contra el viento
camina delante de mí
fins i tot els xinesos ja comencen a rondar per les nostres contrades
O auntèntics cowboys d'Oklahoma
Altres famílies pensen exactament que també pot ser una bona experiència per a la canalla
Etiquetes de comentaris:
Escalada,
Montserrat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)