Ascensió al Puig Cabrer (525msm) Picamoixons

Un dia fresquet d'hivern vam congregar-nos uns qiuants per fer la pujada al Puig Cabrer, un cim coronat per l'anomenada Torre del Petrol que es veu perfectament quan t'aproximes al congost de la Riba. Sempre m'havia preguntat com es pujava i gràcies a les explicacions de l'Edu i cercant per internet vaig trobar l'itinerari que és també molt apropiat per pujar amb canalla.
http://topoguias.com/topoguia219

És curiosa la informació que he trobat sobre la Torre del Petrol:
Aquesta torre va ser construïda al segle passat durant la segona guerra carlina. Va ordenar la seva construcció el comandant de La Riba, D. Manuel Orozco, qui es trobava en aquesta plaça per tal de combatre els carlins dirigits pel Nen de Prades. La seva situació estratègica, responia a la necessitat de defensar el pas natural de comunicació entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà.
La torre tenia dues funcions i durant el dia servia com a torre de guaita i a la nit, com a torre de senyals òptiques.
El nom "del Petrol", li ve donat per la fama de bevedor que tenia D. Manuel Orozco, qui a l'hora de demanar aiguardent ho feia amb el nom de "petroli".
Un llamp va esberlar-la en temps de la guerra carlina i s'ha mantingut en aquest estat fins l'actualitat.
Aquesta torre segurament es troba al lloc on hi havia l'antic castell de la Riba, documentat l'any 1176.

De fons sentireu un himne...no és que m'estigui preparant per una nova reconquesta  espanyola en els temps actuals (que tot podria ser), però ja que era una per controlar els atacs carlins,  doncs mira un himne carlí. És l'himne d'Oramendi provinent d'una batalla que va esdevenir-se en un turó proper a Donosti duant la 1ª Guerra carlina i que va suposar una victòria sobre l'exèrcit cristí. Originalment en euskera
Gora Jainko maite maitea zagun denon jabe.
Gora Espania ta Euskalerria ta bidezko errege. Maite degu Euskalerria, maite bere Fuero zarrak, asmo ontara jarriz daude beti karlista indarrak.
Gora Jaingoiko illezkor!!! Gora euskalduna, auto ondo Espaniako errege bera duna!!!

Viva Dios queridísmo tengámoslo todos por dueño.
Vivan España y el País Vasco y el rey legítimo. Amamos al País Vasco, amamos sus viejos Fueros, a esta idea están orientadas siempre las fuerzas carlistas.

• Viva Dios inmortal!!
• Viva el vasco, que tiene bien el mismo rey de España!!  Lògicament el seu pretendent a la corona.      
•  

 Mes tard la cosa es va degradar encara més i va acabar en el que esteu sentint.

Sortida a la Mussara per posar el Pessebre del Grup Excursionista l'Espardenya de Vilallonga del Camp

Al Nadal vam acompanyar als membres del Grup Excursionista l'Espardenya de Vilallonga del Camp per col·locar el típic pessebre en un lloc de la Mussara. Un pessebre totalment ecològic fet amb productes de la terra. Concretament al lloc anomenat Puigpelat
Aquí van les fotos

                                               

Finalment, us enllaço una pàgina de "misteris sense resoldre" i llegendes "rurals" sobre la Mussara

http://www.franrecio.com/investigaciones/la_mussara_pueblo_maldito.html

Barranc de los Rincones, Penyagolosa, i ferrada de la Roca del Figueral, Serra d'en Galceran

Sortida en els dies més gèlids de les vacances de Nadal a Castelló ambl'amic Edu . Ben entrada la nit vam arribar a Sant Joan de Penyagolosa i tenim la prova de la rasca que feia, mireu com s'ho muntava el col·lega.

Nosaltres també necessitats de calories ens vam esforçar per menjar aquestes baldanes tan "tòxiques", ep, només per recuperar la temperatura corporal.
L'olor de les baldanes tòxiques atreu a altres éssers vius mancats de calories

A partir de la fotografia escolliu l'opció que creieu

OPCIÓ A: Va endrapar-se una baldana.
OPCIÓ B: No es va menjar un torrat.
A banda de les baldanes ens vàrem agençar un raconet sota l'advocació de Sant Joan Baptista
Ei, no li volia prendre el corder

Apa a dormir...

Aquí fent amics

No us penseu que jo m'aproparia al caixonet d'almoines? Oi?

Es impressionat la devoció que existeix per aquest santuari i la quantitat d'exvots que hi ha exposats

Ara toca partir, en un primer moment volíem escalar la cresta de la cara sud del Penyagolosa, el que passa és que havia nevat i la neu estava glaçada, la qual cosa ens va fer decantar-nos cap el barranc de Rincones
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranc_de_los_rincones.htm afluent esquerra.

Només comentar que a l'aproximació cal fer cas de los puntos rojos que trobem en una esplanada al costat del camí i que la nostra intuició ens guïi vers l'entrada del barranc que en un primer moment sembla una simple desgrimpada pel bosc. Cal tenir fe.

Aquí s'endevina el barranc en un lloc totalment solitari i salvatge

Llevat d'algun veí

 

Una magnífica vista del Penyagolosa

El primer ràpel

Altres ràpels

Altres instantànies del barranc

Que consti que no som gent pija

L'endemà vista la rasca vam anar a tornar a fer la ferrada de la Roca del figueral a la Serra d'en Galceran. Una ferrada molt maca però molt curta.

Us deixo uns enllaços que us poden distreure una estoneta sobre les declarions de béns dels polítics
http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/registro_intereses

http://www.senado.es/legis10/senadores/index_ra.html

Excursions pels voltants de Gombrèn: Sant Martí de Puigbò i Torrent de la Cabana

ens tornem a trobar una bona colla d'amics i les respectives famílies  a casa del Toni on passem un parell de dies fantàstics i molt tranquils.

El primer dia vàrem fer una excursió a Sant Martí de Puigbò un paratge de boscos tardorals espectaculars.

Allí una petita caminada ens porta a l'ermita homònima que té una vegetació que la guarneix i li dóna un aire molt especial.

 Aquesta és l'informació extreta d'enciclopèdia.cat

Antiga parròquia rural del municipi de Gombrèn (Ripollès), avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn.

Es troba a 1 120 m alt., a l'inici d'una alta vall, a l'W del terme. A poca distància de l'església, a la punta del serrat, hi ha les restes d'una antiga edificació fortificada i de l'antiga església. L'actual és del s. XVIII. Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbò al s. XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïdes avui dia a dues.
Un cop visitat l'antic nucli fem el tomb amb un recorregut circular de la Tossa de Puigbò tot sempre amarat d'una pluja d'or,verd i roig

Lèndemà vam fer l'excursió del torrent de la Cabana que el va resseguint fins al salt inicial que és el més bonic

Algunes fotos més de la marató fotogràfica

I la preceptiva foto de grup