Heu-nos ací l'Enric, L'Albert i el José Luís i jo mateix a càrrec de la imatge en una nova incursió a Guara o el que en diríem excusa, per anar a sopar a casa Jesús a Abiego, el nostre santuari
El dia va començar força fred, però finalment després de l'esmorzar ens vam escalfar les ments i vam decidir entrar-hi
Aquí va un enllaç musical que ambienta el nostre estat d'ànim
http://www.youtube.com/watch?v=9X4i6qg3Drg
Certament hi havia prou aigua per a fruir-ne. Tota la serralada regalima aigua per totes bandes i això va donar al descens molt de caràcter
Tots s'empeltem d'esperit primitiu en contacte amb la natura
o bé, un atàvic sentit lúdic de cadells
La mateixa roca vol jugar amb nosaltres i ens dóna la mà
Cal pensar-hi i deixar-se amarar
Finalment, qui juga amb qui?
-->
 | ||||
Què ha passat? Un accident, una fília sexual desviada, una nit boja, una berradura o un eccema, un estigma beatífic, el neoprè destenyeix.... A qui pertanyen aquests darreres?
o jo mateix
Diu Roberto Juarroz un dels meus poetes de capçalera:
Ni siquiera tenemos un reino.
Y lo poco que tenemos
no es de este mundo.
Pero tampoco del otro.
Huérfanos de ambos mundos,
con lo poco que tenemos
tan sólo nos queda
hacer otro mundo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada