El Lluc s'anima

Poc a poc el Lluc es va fent gran i ja demana de sortir a grimpar alguna vegada. Sense forçar-lo aquesta vegada vam anar a Mont-ral i va fer una via d'uns 20m. Estic content perquè la demanda surt d'ell i no és una dèria meva. Ell va jugant pels voltants i el posar-se a trepar és un joc més. Aquí el veiem a peu de via















Acompanyat del germà de Zumosol-Wally va guanyant metres i ho fa prou bé, té un cos fibrat, no com el seu pare, i la constitució el pot acompanyar.


















































































Em feia patir més el descens que l'ascens però ho va fer de manera molt assossegada, molt bé


















Ell no és com nosaltres i ja porta les amiguetes a escalar, saludem a la Blanca que ho va intentar ardidament.























I moltes gràcies a Wally-Enric, sense la col.laboració del qual aquesta sortida no hagués reeixit com així es va esdevenir.




-->

Tots els jardins s'han fet per tu,

i les flors i les pedres.

No intentis saber més: mira

la llum penjada a l'arbre.

Quan seràs gran, oblidaràs

aquesta pau divina.

I, sense esment, tindràs enyor

del que ara tens i et sobra.

Joan Teixidor

I aquest va dedicat a l'Enric en aquets moments una mica més durillos, ell ja m'entendrà

Mon fils

Mon fils décide

que le chapeau est une lune.

Mon fils déclare

que l'horizon

se noie dans le potage.

Mon fils affirme

que le melon est assez mûr

pour remplacer ma tête.

Mon fils raconte

que le platane rit

en lui lisant mes vieux poèmes.

Mon fils promet quelques étoiles

à notre chien.

Mon fils invente un monde,

deux mondes,

quatre cents mondes,

et les mondes se vengent

en faisant de mon fils un adulte.

Alain Bosquet