Aresta dels Records, Camarasa

Feia dies que no anàva per aquestes terres de Sant Llorenç i Camarasa i em plaïa un itinerari d'aventura com el de l'Aresta dels Records. Un lloc on, amb tota seguretat, no trobareu ningú llevat de les veïnes plaques del Conill.

Com sempre, hem d'improvisar bivacs i aquesta vegada va ser un bivac prehistòric

 Aquí es veu el mite del bon salvatge

 No són les restes del nostre esmorzar, però ho podrien ser.

Nosaltres esmorzar clàssic però amb tocs surrealistes. Una gallina decapitada

Hi ha gent que matina força.

Per arribar-hi cal anar des de   direcció Sant Llorenç de Montgai i un cop passat el pont de l'Escalera agafar una pista que va paral·lela al riu i després s'enfila lleugerament fins la base de la paret prop d'uns camps abandonats. La pista està en bon estat excepte en la pujada final però es pot fer.

Par arribar a peu de via cal remuntar un corriol poc definit que arriba a la roca dels Topis davant nostre on, si ens fixem, veurem un pont tibetà d'una miniferrada, després cal buscar-se la vida una mica entre matolls i anar cap l'esperó on trobarem una baga en un pont de roca.

Vista general

La Roca dels Topis que hem de superar per l'esquerra

Primera tirada, té una mica de "gesto" doncs costa molt de posar assegurances. Altres llargs són una mica herbats però com més amunt va millorant l'ambient i la roca, especialment l'última tirada

 El ràpel ens diposita en una canal. Nosaltres vam pujar cercant pas per aquesta canal fins agafar la vora del cincgle quye ens va dur al cim del Tossal de Sant Salvador, un cim magnífic amb unes vistes esplèndides.

 El ràpel

 Per la baixada vam agafar un senderó que descendia cap s Sant Llorenç, no obstant, el vam abandonar doncs ens allunyava massa del cotxe i vam anar baixant per marges i bosquets per allà on la intuïció ens duïa fins arribar a la pista. Tant la nostra opció com la de la ressenya són laborioses.
http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/2014/05/aresta-dels-records.html

Las piedras
Oigo caer las piedras que arrojamos,
transparentes como cristal a través de los años. En el valle
vuela la confusión de los actos
del instante, vociferantes, de copa
en copa de los árboles, se callan
en un aire más tenue que el presente, se deslizan
como golondrinas desde una cima
a otra de las montañas, hasta
alcanzar las mesetas ulteriores,
junto a las fronteras del ser. Allí caen
todas nuestras acciones
claras como el cristal
no hacia otro fondo
que el de nosotros mismos.
Tomas Tranströmer