Barranco Fondo o "Jondo"

Heu-nos ací l'Enric, L'Albert i el José Luís i jo mateix a càrrec de la imatge en una nova incursió a Guara o el que en diríem excusa, per anar a sopar a casa Jesús a Abiego, el nostre santuari



El dia va començar força fred, però finalment després de l'esmorzar ens vam escalfar les ments i vam decidir entrar-hi
Aquí va un enllaç musical que ambienta el nostre estat d'ànim
http://www.youtube.com/watch?v=9X4i6qg3Drg

Certament hi havia prou aigua per a fruir-ne. Tota la serralada regalima aigua per totes bandes i això va donar al descens molt de caràcter


Tots s'empeltem d'esperit primitiu en contacte amb la natura

o bé, un atàvic sentit lúdic de cadells

La mateixa roca vol jugar amb nosaltres i ens dóna la mà
Cal pensar-hi i deixar-se amarar
Finalment, qui juga amb qui?

-->

El misteri final s'allunya d'aquesta tènue introspecció.

Què ha passat? Un accident, una fília sexual desviada, una nit boja, una berradura o un eccema, un estigma beatífic, el neoprè destenyeix.... A qui pertanyen aquests darreres?








o jo mateix







Diu Roberto Juarroz un dels meus poetes de capçalera:

Ni siquiera tenemos un reino.
Y lo poco que tenemos
no es de este mundo.
Pero tampoco del otro.

Huérfanos de ambos mundos,
con lo poco que tenemos
tan sólo nos queda
hacer otro mundo

Pic de Pesons, perdó Pic de Ribuls Sud... o això crec

Sempre després d'haver fet una expedició et fa mandra tornar a la neu, però vaja arriba un dia en què no queden més excuses i hem de rebuscar tot el material de neu perdut arreu. On són aquells guants? I les ulleres? M'han robat les polaïnes?. Em deixo quelcom?. És així que el José Luís, el Toni i jo vam decidir anar a terres andorranes. Sortosament és una època en què l'esquí ja va de baixa i ha estat una de les vegades que més fluïdament hem circulat per aquelles carreteres.

Avui trobareu que hi ha una mica més de literatura del que és habitual, però "rogamos disculpen esta interrupción" ENS VAM DEIXAR LA CÀMERA!!!!

Aquí un grup de seguidors del Blog donant-nos suport en aquesta dissort. Punxeu-lo realment és un document corprenedor.
http://www.youtube.com/watch?v=W8aRHexD80Q&feature=related això són amics...

Després de fer les preceptives compres vam anar a Os de Civís a fer una activitat nocturna. La carretera d'accès va penentrant en una vall superestreta i obaga però de paisatges magnífics. Finalment vam fer una parell de vies destacables. La primera, Terra d'Escudella, la vam repetir quatre vegades perquè estava molt "ben equipada"

I després ens vam llençar a la "senders de senglars" la qual només vam repetir dues vegades perquè ja ens notàvem carregats.

Després de les postres ens vam dirigir a les nostres estances de les pistes de Grau Roig on Déu -n'hi- dó de la rasca que va fotre. Fins i tot el Toni que dormia a la suite Volkswagen va passar un puntet de fred.

L'endemà vam pujar direcció al Pic de Pessons amb un dia esplèndid i radiant i com sempre l'ansietat ens va passar factura. Volíem fer la Canal Amagada o Nord i ens vam equivocar de cim. Amb posterioritat he pogut comprovar que vam fer el Pic Sud de Ribuls i el seu corredor Nord. Vull agrair la gentilesa de Runner 007 per cedir-me una fotografia de la mateixa jornada on es veu el nostre corredor. Era un corredor boniquet amb uns 45-50 graus, però la sorpresa estava a la sortida on sortíem a un minicoll que no duia enlloc i que ens va obligar a destrepar per una pala de la vessant oposada a 55-60 graus que ens va posar les piles per arribar a la glacera i retornar a la vall per una collada més assequible.

I aquest era el nostre objectiu real
I com diu sant Joan de la Creu que també tenia els seus cims místics:
"Per anar allà on no saps, has d'agafar un camí que desconeixes"
g

Ferrada de la feixa del Colom (Montblanc)

Un matí en el que teníem poc temps per fer alguna cosa ens vàrem apropar a la via ferrada de la Feixa del Colom situada a l'ermita de Sant Joande la Muntanya i que domina bona part de la Conca de Barberà us deixo l'enllaç a aquesta currada pàgina sobre ferrades http://www.deandar.com/ferratas/via-ferrata-colom


Aquí veiem com ens equipem amb diferents ginys que ens evitin deteriorar-nos encara més del que estem.

La via té un curiós recorregut, no és gens difícil i posseeix vistes de grans horitzons

Aquí es veu l'ermita on es veu el lloable esforç d'un grup de gent anomenat "Estram" (ermitans de Sant Joan de la Muntanya) que pugen cada dissabte de manera desinteresada per anar-la arranjant ( i fer-se un bon esmorzat que merescut s'ho tenen). De fet només l'excursioneta paga molt la pena sobretot si l'agafem per la variant del bosc.


Aquí us deixo una cançó composada per aquest grup

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan. A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere. D'ells hem anat recuperant les antigues savieses i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella. De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca.

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan. D'ells hem anat recuperant les antigues savieses i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella. De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca. Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan.

I és que el vi de la Conca és un generador d'inspiració important.