Pic de Pesons, perdó Pic de Ribuls Sud... o això crec

Sempre després d'haver fet una expedició et fa mandra tornar a la neu, però vaja arriba un dia en què no queden més excuses i hem de rebuscar tot el material de neu perdut arreu. On són aquells guants? I les ulleres? M'han robat les polaïnes?. Em deixo quelcom?. És així que el José Luís, el Toni i jo vam decidir anar a terres andorranes. Sortosament és una època en què l'esquí ja va de baixa i ha estat una de les vegades que més fluïdament hem circulat per aquelles carreteres.

Avui trobareu que hi ha una mica més de literatura del que és habitual, però "rogamos disculpen esta interrupción" ENS VAM DEIXAR LA CÀMERA!!!!

Aquí un grup de seguidors del Blog donant-nos suport en aquesta dissort. Punxeu-lo realment és un document corprenedor.
http://www.youtube.com/watch?v=W8aRHexD80Q&feature=related això són amics...

Després de fer les preceptives compres vam anar a Os de Civís a fer una activitat nocturna. La carretera d'accès va penentrant en una vall superestreta i obaga però de paisatges magnífics. Finalment vam fer una parell de vies destacables. La primera, Terra d'Escudella, la vam repetir quatre vegades perquè estava molt "ben equipada"

I després ens vam llençar a la "senders de senglars" la qual només vam repetir dues vegades perquè ja ens notàvem carregats.

Després de les postres ens vam dirigir a les nostres estances de les pistes de Grau Roig on Déu -n'hi- dó de la rasca que va fotre. Fins i tot el Toni que dormia a la suite Volkswagen va passar un puntet de fred.

L'endemà vam pujar direcció al Pic de Pessons amb un dia esplèndid i radiant i com sempre l'ansietat ens va passar factura. Volíem fer la Canal Amagada o Nord i ens vam equivocar de cim. Amb posterioritat he pogut comprovar que vam fer el Pic Sud de Ribuls i el seu corredor Nord. Vull agrair la gentilesa de Runner 007 per cedir-me una fotografia de la mateixa jornada on es veu el nostre corredor. Era un corredor boniquet amb uns 45-50 graus, però la sorpresa estava a la sortida on sortíem a un minicoll que no duia enlloc i que ens va obligar a destrepar per una pala de la vessant oposada a 55-60 graus que ens va posar les piles per arribar a la glacera i retornar a la vall per una collada més assequible.

I aquest era el nostre objectiu real
I com diu sant Joan de la Creu que també tenia els seus cims místics:
"Per anar allà on no saps, has d'agafar un camí que desconeixes"
g