divendres, 30 de desembre del 2011

Ferrada del Barranc de la Foix i la Cresta del castell de les Roques de Benet

Bé, seguint en la sintonia de buscar itineraris salvatges i romàntics ens vam embrancar en aquesta nova aventura.
Per passar la tarda vam anar a fer un revival a una de les dues ferrades de Tivissa la del barranc de la Foix realment li caldria un revival de l'equiupament perquè està una mica tocadeta i comença a amenaçar la seguretat de la seva realització. El cable de vida cada cop està més moribund i alguns graons semblen formes d'escultura abstracta.
Aquí tenim a un Beach Boy exultant amb la possibilitat de sortir de casa




Els avantatges de la primavera consisteixen en què pots viure en directe el cicle dels astres

Todo este sol postrero,
este sol ulterior en que se inmola el día,
sol sin más horizonte que extinguirse;
todo este sol violeta moribundo
que agoniza de rosas y azucenas,
el sol de extremaunción con que la tarde
se muere de la tarde hacia sus sombras,
esta resaca de mi mar de luz,
que fluye, gota a gota, hacia el ocaso,
mantiene el mundo en pie,
Lo cuida en ascuas,
de estricta liviandad lo ampara en vilo.

Este sol que desangra su entereza,
este sol cardinal superviviente,
es la esencia del sol,
es un sol sabio:
el sol dueño de sí, que no se abate
por más que alguien lo crea ya abatido,
sol que no vuelve atrás,
ni se arrepiente,
nómada sol conforme y sedentario,
que todo lo perdona, porque todo
lo han visto como un don sus ojos ciegos,
un sol en que no cupo la desdicha,
y sólo se ocupó de lo importante:
ungir de claridad cuanto rozaba,
a mayor gloria, en paz, de su belleza.

Este sol de soslayo es el sol mío,
para este sol oblicuo yo me empeño
con toda rectitud.

A este sol le requiero que me ampare.

Te suplico que enciendas,
mi sol póstumo,
La vida por vivir:
mi última vida.

Carlos Marzal
Ánima mía

Després de retirar-nos a les nostres estances d'Horta de Sant Joan i de rondinar una mica per llevar-se, no m'estranya veient l'expressió d'alguns components, més valdria que continuessín dormint
Ens vàrem encaminar a les Roques de Benet on es pot enllaçar tot un itinerari de cresta que va resseguint diferents puntes i que finalitza amb tres ràpels espectaculars.
Es comença accdint a l cresta per una bretxa que és un punt feble per arribar-hi

després cal escollir bé l'itinerari i navegar per aquest mar de roca
Els resalts se succeixen i de vegades trobes petits miracles


Ja hem arribat al punt més alt i oneja la nostra ensenya
Després vas encadenant diversos cimets i arriba el primer ràpel, malauradament un tempesta amb trons i llamps es va congriar i  no ens va permetre acabar la via i fer els darrers ràpels. Però vam lluitar fins i tot amb les dents, això és el que importa.

Tots restem despullats quan la muntanya és més forta, acota el cap i un altre cop serà

divendres, 23 de desembre del 2011

Barrancs de l'Herbesset i de la Mina, Castell de Cabres

Hi ha moments en el devenir dels dies que et calen petites illes de solitud. La solitud, sembla que en aquests temps calgui defugir d'ella, que sigui com una xacra o malaltia que cal bandejar i expulsar del nostre interior. Jo penso contràriament que una de les millors i més necessàries experiències quer ens convenen és la de passar de tant en tant un temps convivint només amb nosaltres mateixos. Són moments que poden ser infernals però alhora tendres, altament experiencials i autocompassius, en el bon sentit, en la línia de descobrir aquest altre jo que la quotidianeïtat ens vela i que sempre truca però al qual mai no rebem perquè no tenim temps. Aquestes sortides el que sí et donen d'entrada és temps, per uns dies tu ets l'amo del temps. Bé us deixo de fotre la tabarra amb les meves dèries i ..... és així que m'encamino a una zona poc coneguda per mi dels Ports, a Castell de Cabres a cavall de Castelló, Tarragona i l'Aragó lloc poc sospitós de trobar-me grans masses enfervorides.

les ressenyes les trobareu a http://www.barranquismo.net/BD/buscador.php?buscando=CASTELL%D3N.%20ESPA%D1A
A la tarda quan vaig arribar i per inspeccionar la zona vaig fer el de l'Herbesset un barranc curtet ideal per fer amb canalla i que practiquin ràpel







 


En definitiva una pau total i una delícia d'ambient.

L'endemà vaig anar a fer una barranc encara més salvatge i llarguet amb una gorja inicial i unes gorges finals espectaculars. El barranc de la Mina.




 







g

Finalment, avantatges d'anar en solitari i no fer xivarri, vaig presenciar un espectacle fascinant on un mussol bandarra de costums  diürns empaitava un estol d'ocells que es defensaven amb un cridòria impressionant aconseguint foragitar el depredador.
Dues petites mostres d'expressió que superen amb escreix el que jo pugui dir. Fruïu-les, no les deixeu de banda, dediqueu-hi aquest temps que és vostre.("Mossèn Padrí")Seré Nyonyes?



Hi ha un llibre molt interessant de poemes de una rara avis en el panorama poètic com és Rafael Pérez Estrada que en el Libro de los Reyes esplaia una creativitat exhuberant en forma d'aforismes, si algun dia us sentiu grisos i menyspreables llegiu-lo, és una bona teràpia. Aquí va alguna petita perlaen reflexiionar sobre el meu episodi dels ocells
  • Se explica el pájaro en el silencio.
  • Fracasa el pájaro en el volumen, en la matèria y en la instantánea.
  • Pertenece el pájaro a lo vertical.
  • Grita el pájaro en la voz y en la quimera. 
Millor que ho reviseu vosaltres mateixos http://books.google.es/books?id=RZpOvorGwnkC&printsec=frontcover&dq=rafael+perez+estrada&hl=ca&sa=X&ei=TIn0TvSLEMeJhQe1tOmmAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=rafael%20perez%20estrada&f=false
Uff serà el Nadal

dijous, 22 de desembre del 2011

via ferrada de la Foradada del Toscar

Aquesta via ferrada venia precedida de molt bones referències, així doncs ens vam encaminar a aquelles braves terres i vam fer un bivac en un "lloc idíl·lic" que ens va deixar amb forces i esperit renovellat

La tensió preactivitat es notava en l'ambient, no digueu com ho sabíem, tenim un sisè sentit


La via s'inicia enfilant-se per un esperó força dret i esmolat



 que provoca en nosaltres reaccions estranyes
Més tard s'interna per una canal foça llarga i dreta amb un ambient extraordinari

i posteriorment anar combinant plaques i diedres fins al cim d'una primera agulla espectacular

Després d'un descens amb passos ben llargs, comença un dels flanquejos més espectaculars que he fet fins arribar al pont

Aquí presentem la prova gràfica de qui va ser el responsable del doblec del graó d'acer del pont...no hase falta desir nada más.

Després un llarg tram sense tanta exigència peò molt bonic ens du a la fi amb unes vistes esplèndides de Peña Montañesa









dimarts, 13 de desembre del 2011

Sortida Còrdova

Bé sempre agraïrem l'única bona obra del nostre estimat conseller Ernest Maragall, almenys en va fer una, LA SETMANA BLANCA,
Així que la família docent-discent va encaminar-se cap a terres cordoveses i realment ho vam passar molt bé començant per un allotjament de puta mare en un cortijo per a nosaltres sols
És una època meravellosa per viatjar que malauradament no ens tornarà


Així doncs retem vassallatge a nostre senyor Ernest

I esperem que algun dia ens sigui retornat el poder
Encara no estan preparats per ser consellers, però s'hi esforcen

Una instantània que mostra el nostre agraïment etern
Ei que també vam voltar per la Natura i vàrem veurem llocs realment espectaculars
I vam enxampar el Guadalquivir després de les recents inundacions


En fi esperant no haver-vos donat enveja ens acomiadem de vosaltres i jo espero amb ànsia el meu retorn al meu lloc de treball


*NOTA COM QUE SÓC TAN LENT ACTUALITZANT EL BLOG A QUI REALMENT EM DONO ENVEJA ÉS A MI MATEIX