Ferrada del Barranc de la Foix i la Cresta del castell de les Roques de Benet

Bé, seguint en la sintonia de buscar itineraris salvatges i romàntics ens vam embrancar en aquesta nova aventura.
Per passar la tarda vam anar a fer un revival a una de les dues ferrades de Tivissa la del barranc de la Foix realment li caldria un revival de l'equiupament perquè està una mica tocadeta i comença a amenaçar la seguretat de la seva realització. El cable de vida cada cop està més moribund i alguns graons semblen formes d'escultura abstracta.
Aquí tenim a un Beach Boy exultant amb la possibilitat de sortir de casa

Els avantatges de la primavera consisteixen en què pots viure en directe el cicle dels astres

Todo este sol postrero,
este sol ulterior en que se inmola el día,
sol sin más horizonte que extinguirse;
todo este sol violeta moribundo
que agoniza de rosas y azucenas,
el sol de extremaunción con que la tarde
se muere de la tarde hacia sus sombras,
esta resaca de mi mar de luz,
que fluye, gota a gota, hacia el ocaso,
mantiene el mundo en pie,
Lo cuida en ascuas,
de estricta liviandad lo ampara en vilo.

Este sol que desangra su entereza,
este sol cardinal superviviente,
es la esencia del sol,
es un sol sabio:
el sol dueño de sí, que no se abate
por más que alguien lo crea ya abatido,
sol que no vuelve atrás,
ni se arrepiente,
nómada sol conforme y sedentario,
que todo lo perdona, porque todo
lo han visto como un don sus ojos ciegos,
un sol en que no cupo la desdicha,
y sólo se ocupó de lo importante:
ungir de claridad cuanto rozaba,
a mayor gloria, en paz, de su belleza.

Este sol de soslayo es el sol mío,
para este sol oblicuo yo me empeño
con toda rectitud.

A este sol le requiero que me ampare.

Te suplico que enciendas,
mi sol póstumo,
La vida por vivir:
mi última vida.

Carlos Marzal
Ánima mía

Després de retirar-nos a les nostres estances d'Horta de Sant Joan i de rondinar una mica per llevar-se, no m'estranya veient l'expressió d'alguns components, més valdria que continuessín dormint

Ens vàrem encaminar a les Roques de Benet on es pot enllaçar tot un itinerari de cresta que va resseguint diferents puntes i que finalitza amb tres ràpels espectaculars.
Es comença accdint a l cresta per una bretxa que és un punt feble per arribar-hi

després cal escollir bé l'itinerari i navegar per aquest mar de roca

Els resalts se succeixen i de vegades trobes petits miracles

Ja hem arribat al punt més alt i oneja la nostra ensenya

Després vas encadenant diversos cimets i arriba el primer ràpel, malauradament un tempesta amb trons i llamps es va congriar i  no ens va permetre acabar la via i fer els darrers ràpels. Però vam lluitar fins i tot amb les dents, això és el que importa.

Tots restem despullats quan la muntanya és més forta, acota el cap i un altre cop serà