dilluns, 28 de febrer del 2011

Cresta de Buscarrons (Prat de Comte) i Barranc de Serbís (Bot)


Un altre dia indeterminat del mes d'octubre vàrem fer una combinada intentant escollir llocs salvatges on la presència d'altres humans sigui estranya: la Terra Alta guarda amagats molts d'aquests petits tresors emmarcats sempre en un paisatges austers que senyoregen elegantment sobre els pedestals dels camps conreats.

Així doncs l'Enric i jo partírem cap aquestes contrades i allí se'ns uní el José Luís que havia de tornar aquell mateix vespre. L'objectiu escollit la mola de Buscarrons i la seva cresta ben ressenyada pel llibre de Josep Tió, grimpant pel Massís del Port.

Seguint amb el cicle de cinema de muntanya us oferim aquest documental frapant pels valors humans, de lluita contra els elements i d'èpica muntanyenca que mostra.  Espero que sabreu apreciar les seves qualitats  estètiques i narratives (estic segur que valorareu tal com es mereixen algunes tècniques de filmació avanguardistes i el seu estil minimalista i POV)






gg
 Situado en alguna nebulosa lejana hago lo que hago,
para que el universal equilibrio del que soy parte
no pierda el equilibrio


Si no levavtas los ojos creerás que eres el punto más alto

 He llegado a un paso de todo. Y aquí me quedo,
lejos de todo un paso.

La distancia que me aleja de todo, es toda la eternidad
y aún no me he separado de nada, de nada

                                                                      Antoni Porchia

Finalment el José Luís va partir amb els seus nous deures. Heus ací un petit homenatge abans de sopar

Una nit a la suite Sant Salvador

A l'endemà, després d'uns preliminars



Vam entrar al barranc de Serbís, un bonic barranc que si l'agafes al punt és magnífic:



Quien conserva su cabeza de niño,
conserva su cabeza.
Antonio Porchia