Així doncs l'Enric i jo partírem cap aquestes contrades i allí se'ns uní el José Luís que havia de tornar aquell mateix vespre. L'objectiu escollit la mola de Buscarrons i la seva cresta ben ressenyada pel llibre de Josep Tió, grimpant pel Massís del Port.
Seguint amb el cicle de cinema de muntanya us oferim aquest documental frapant pels valors humans, de lluita contra els elements i d'èpica muntanyenca que mostra. Espero que sabreu apreciar les seves qualitats estètiques i narratives (estic segur que valorareu tal com es mereixen algunes tècniques de filmació avanguardistes i el seu estil minimalista i POV)
gg
para que el universal equilibrio del que soy parte
no pierda el equilibrio
Si no levavtas los ojos creerás que eres el punto más alto
He llegado a un paso de todo. Y aquí me quedo,
lejos de todo un paso.
La distancia que me aleja de todo, es toda la eternidad
y aún no me he separado de nada, de nada
Antoni Porchia
Finalment el José Luís va partir amb els seus nous deures. Heus ací un petit homenatge abans de sopar
Una nit a la suite Sant Salvador
A l'endemà, després d'uns preliminars
Vam entrar al barranc de Serbís, un bonic barranc que si l'agafes al punt és magnífic:
Quien conserva su cabeza de niño,
conserva su cabeza.
Antonio Porchia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada