diumenge, 12 de juny del 2011

Sortida Alacant, El dau, La Foradada, Via Ferrada de Xorret de Catí, Barranc de l'Infern(vall d'Ebo)

Aresta al Dau, Callosa de Segura
Potser ara que arribem a les vacances d'estiu no sigui el millor moment per ressenyar les activitats de les vacances d'hivern però què hi farem
Amb els dies més freds de l'any vam baixar el dia de Sant Esteve cap a Alacant a la població de Callosa de Segura, vàrem tenir sort de trobar un bon lloc per fer bívac en un pàrquing allunyat del poble. Era un senyal?
 Aquí el nostre primer objectiu, però com sovint passa quan arribes a un lloc no vam trobar bé la via i encara estàvem encarcarats pel viatge i l'ambient del qual us deixo unes mostres gràfiques.


Només arribar trobaves territori Comanxe i la primera pregunta va ser "Detectives o Secreta?" La resposta: "Alpinistes", suposo que ells van al·lucinar tant com nosaltres pel pas de tres individus amb motxilla per aquelles contrades. Era com travessar una zona de barraquisme dels any 70 i anar-te'n trobant personatges tipus d'aquell temps.
Vam fugir amb el material indemne d'aquell lloc i ens vam adreçar a una zona molt més arcàdica

Concretament a Xorret de Catí un lloc molt maco on volíem fer una altra cresta la de la "Foradada". Però estava clar que les crestes no serien el nostre punt fort i també vam abandonar després d'un tram.
"A menudo encontramos nuestro destino por los caminos que tomamos para evitarlo." Jean de la Fontaine
"Los espíritus vulgares no tienen destino." Platón
 Encara bo que vam poder fer un bordillos
L'endemà vàrem fer la ferrada de Xorret de Catí
una ferrada curta però molt exigent del principi a la fi amb un dia magnífic

I finalment aquella mateixa tarda vam fer una de les joies amagades del País Valencià, el Barranc de l'Infern ala Vall d'Ebo
Durante la primavera de 2006 uno de los barranquistas españoles más reputados de todos los tiempos, el aragonés Enrique Salamero, visitó el barranco y escribió lo siguiente: "El Barranc de l'Infern es, sin lugar a dudas, el cañón más relevante del arco mediterráneo peninsular y uno de los mejores cañones secos. Es incomprensible lo poco valorado y la escasa/nula atención que se le ha dado en los ámbitos barranquistas. La morfología de todo el tramo deportivo tiene una estética envidiable y no hay cañón calcáreo que le pueda hacer sombra." Desde mi humilde punto de vista y bajo la objetividad que me ha aportado haber descendido bastantes cañones en diversas zonas del mundo, sólo puedo ratificar estas palabras. Para mi también el Barranc de l´Infern sigue siendo el rey de los barrancos secos, gracias a su formidable roca caliza de color blanquecino, sus fantásticos pulidos y la majestuosidad de su gorga. En definitiva, ya no hablamos sólo del mejor barranco de la provincia de Alicante, ni de la Comunidad Valenciana, ni tan sólo de España, si no del mejor barranco seco de toda la franja Mediterránea. Nos encontramos ante un barranco con multitud de resaltes, pequeños rápeles y marmitas trampa, situados de forma muy consecutiva. El descenso, aunque técnicamente asequible, es muy mantenido. Muchos de los rápeles y pequeños resaltes se pueden descender sin cuerda si se conocen bien. Todas las marmitas trampa están equipadas con cuerdas fijas que facilitan su escalada. Existen varios pasamanos instalados en fijo que permiten evitar las marmitas residuales y que aseguran el acceso hasta los puntos de rápel. A lo largo de todo el descenso disfrutaremos de sensaciones e imágenes sobrecogedoras a cada paso, que se deben saborear con calma y que difícilmente olvidaremos. 

No calen doncs més paraules





ültimes passes
Sortint de la boca de l'infern

Cal ser agraïts amb aquest regal de la natura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada