Barranc del Pas de l'Escalell o Riera del Castell

Un gran clàssic dels barrancs de Catalunya on aquest cop el vam trobar amb un bon broc després de pluges, l'única pega era l'aigua tèrbola que dificultava la progressió i algun que altra salt. No tenim fotos però l'Albert finalment va fer la seva primera sortida després de la delicada operació al genoll i va aconseguir arribar fins al refugi de la Clusa.

Aquí a l'inici

realment hi havia ambient

Una sortida curiosa

I un ràpel espectacular

Una bona jornada en el moment precís del barranc.

LOS POBRES EN LA CENTRAL DE AUTOBUSES
Los pobres viajan, en la central de autobuses
levantan los cuellos como gansos para mirar
los letreros del autobús. Sus miradas
son de quien teme perder alguna cosa:
la valija que guarda un radio de pilas y una chaqueta
que tiene el color del frío en un día sin sueños,
el sandwich de mortadela en el fondo de la bolsa,
el sol del suburbio y polvo más allá de los viaductos.
Entre el rumor de los altoparlantes y el acelerar del autobús
temen perder su propio viaje
oculto en la niebla de los horarios.
Los que dormitan en los asientos despiertan asustados,
aunque las pesadillas sean privilegio
de los que abastecen los oídos y el tedio de los psicoanalistas
en consultorios asépticos como el algodón que tapa la nariz de los muertos.
En las filas los pobres asumen un aire grave
que une temor, impaciencia y sumisión.
¡Qué grotescos los pobres! ¡Y cómo sus olores
incomodan a pesar de la distancia!
No tienen la noción de las conveniencias, no se saben comportarse.
El dedo sucio de nicotina restriega el ojo irritado
que del sueño retuvo apenas la legaña.
Del seno caído y dilatado escurre un hilillo de leche
hacia la pequeña boca habituada al llanto.
En la plataforma van y vienen, corren, aseguran maletas y paquetes,
hacen preguntas inconvenientes en las ventanillas, susurran palabras misteriosas
y contemplan las portadas de las revistas con el aire de espanto
de quien no sabe el camino del salón de la vida.
¿Por qué ese ir y venir? Y esas ropas extravagantes,
esos amarillos de aceite de palmera que duelen a la vista delicada
del viajante obligado a soportar tantos olores incómodos.
¿Y esos rojos contundentes de feria y parque de diversiones?
Los pobres no saben viajar ni vestirse.
Tampoco saben vivir: no tienen noción del bienestar
aunque algunos poseen hasta televisión.
La verdad es que los pobres no saben ni morir.
(Tienen casi siempre una muerte fea y poco elegante).
En cualquier lugar del mundo incomodan,
viajeros inoportunos que ocupan nuestros lugares aunque viajemos sentados y
ellos de pie.

Lêdo Ivo

¿Vols que t'instrueixi sobre el saber? Considerar que ho saps quan ho saps i considerar que no saps quan no ho saps
Confuci, Analectes, II, 17

Barranc de Llenguaeixuta (Capafonts)

sempre he afirmat que el barranquisme ha estat una activitat que m'ha permès descobrir un seguit de racons oblidats i amagats que d'altra manera difícilment hagues trepitjat. Un d'aquests llocs és el Barranc de Llenguaeixuta. No passarà a la història del barranquisme però en un temps de massificació i adotzenament et permet trobar espais autènticament salvatges. La ressenya la podeu trobar a http://www.latrencanous.com/brc/pdf/tarragona/llenguaeixuta.pdf i combina una aproximació típica de les nostres contrades amb una mini ferrada i un petit descens amb cert caràcter propi.

Aquí una mostra de la perennitat dels meus equipaments tèxtils. La samarreta correspon a l'any 2000 quan encara corria una mica

Algun desgrimpada curiosa que no saps per on agafar-la

D'altres de selvàtiques

I l'eufòria de la fi

A partir d’ara us demano a la poca gent que em pugui seguir una petita llicència. He anat acumulant molta fel per com estan les coses, quan veus en gent molt propera, gent simplemente maca i honesta que se’ls ensorra la vida per culpa d’un grapat de malparits, i que no em vinguin amb excuses de què tots som culpables, em sento, encara que l’expressió estigui desgastada, indignat i abatut i el que és més greu desconcertat perquè tota aquesta repressió és tan subtil i esmunyedissa que no saps a qui adreçar la mala llet. Així sense ànims de semblar un pedant amb ínfules incendiàries, ni amb cap intenció d’atiar cap rebel·lió que no sigui la meva aniré incloent algun text, cançó o encara que sigui un mer exabrupte a cada entrada del blog. També ho acompanyaré d’alguna petita lluminària del que jo diria esperit, ànima o simplemente una altra visió de les coses. Si us sembla prescindible no passa res i si en alguna cosa us crido l’atenció em donaré per ben pagat.

 El Mestre digué: ¿Si la solidaritat humana es troba lluny? Només cal que jo la desitgi, i la solidaritat humana haurà arribat. Confuci "Analectes" VII, 30

Torrent de la Cabana o d'Estiula

Bé heu-nos un altre cop per aquestes terres arnauenques per descobrir un nou racó. El Torrent de la Cabana.
Bressol de la cultura catalana i de la nostra llengua

Allí nes retrobem amb el nostre amic Toni i la nostra amiga Neu que com podeu observar també participa del pecat de la gola

Aquí un dels herois amb l'abillament tècnic de muntanya

I a l'endemà a l'aigua que hi falta gent. És un barranc en un entorn preciós i envoltat de verd amb l'única objecció del seu fàcil accès tant per empreses, encara vam poder-nos avançar, com per senderistes tot i que en aquest últim cas presenta una passejada preciosa. Aquí va un senzill reportatge-homenatge