Barranc de Llenguaeixuta (Capafonts)

sempre he afirmat que el barranquisme ha estat una activitat que m'ha permès descobrir un seguit de racons oblidats i amagats que d'altra manera difícilment hagues trepitjat. Un d'aquests llocs és el Barranc de Llenguaeixuta. No passarà a la història del barranquisme però en un temps de massificació i adotzenament et permet trobar espais autènticament salvatges. La ressenya la podeu trobar a http://www.latrencanous.com/brc/pdf/tarragona/llenguaeixuta.pdf i combina una aproximació típica de les nostres contrades amb una mini ferrada i un petit descens amb cert caràcter propi.

Aquí una mostra de la perennitat dels meus equipaments tèxtils. La samarreta correspon a l'any 2000 quan encara corria una mica

Algun desgrimpada curiosa que no saps per on agafar-la

D'altres de selvàtiques

I l'eufòria de la fi

A partir d’ara us demano a la poca gent que em pugui seguir una petita llicència. He anat acumulant molta fel per com estan les coses, quan veus en gent molt propera, gent simplemente maca i honesta que se’ls ensorra la vida per culpa d’un grapat de malparits, i que no em vinguin amb excuses de què tots som culpables, em sento, encara que l’expressió estigui desgastada, indignat i abatut i el que és més greu desconcertat perquè tota aquesta repressió és tan subtil i esmunyedissa que no saps a qui adreçar la mala llet. Així sense ànims de semblar un pedant amb ínfules incendiàries, ni amb cap intenció d’atiar cap rebel·lió que no sigui la meva aniré incloent algun text, cançó o encara que sigui un mer exabrupte a cada entrada del blog. També ho acompanyaré d’alguna petita lluminària del que jo diria esperit, ànima o simplemente una altra visió de les coses. Si us sembla prescindible no passa res i si en alguna cosa us crido l’atenció em donaré per ben pagat.

 El Mestre digué: ¿Si la solidaritat humana es troba lluny? Només cal que jo la desitgi, i la solidaritat humana haurà arribat. Confuci "Analectes" VII, 30