Aquí començava a fer menys xafogor, a l'esquerra es veu l'objectiu
Sopem de manera clàssica, comme il faut i no com els col·legues que "m'obliguen a sopar de garito"
Trobem un ferm de fusta per fer el bivac
A la matinada per ser finals de juliol havia fotut una bona rasca
L'aproximació és molt simple: Cal anar sempre en direcció a França i un cop passat el port d'Envalira, abans d'arribar al Pas de la Casa, a uns dos quilòmetres del port hi ha un revolt en el que es troba un restaurant típic de pistes. Des d'allí flanquegem fins remuntar les pistes fins arribar a un tram molt fitat en el que vas al Coll dels Isards. Allí abandonem el camí super xafat de la via normal i ens anem enfilant pel fil de la cresta que haurem d'abandonar en algun moment per evitar algun gendarme més complicat. El retorn no té cap problema doncs és agafar el senderó abans esmentat i tornar a arribar al Coll dels Isards. Tot es pot fer en unes 4 o 5 hores depenent del ritme i la fluïdes.
Pujant cap al coll
Recorrent la cresta
La cresta perd dificultat i s'uneix al senderó de la ruta normal.
També hi ha temps per al joc i fer amics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada