Via Ferrada Roca del Molí (nocturna) Alcora (Castelló). Barranc de Parretes i Barranc afluent de Parretes, Llucena del Cid (Castelló):

La ment més preclara i omniscient del grup està furgant en el seu arxiu de dades per a guiar-nos vers noves aventures.

Primerament ens n'anem a Alcora on fem la via ferrada de la Roca del Molí però nocturna.
Tot sembla germanor i companyonia

Però l'ombra del maligne apareix quan menys ens ho pensem. Observem ampliada una secció de la fotografia anterior. Com es pot apreciar un la té més llarga que l'altre (la baga dissipadora). Les dues són del mateix model, el raonament és el següent. Jo no he caigut mai amb la meva baga, el José ha caigut més d'una vegada amb la seva baga. Llavors qui l'hauria de tenir més llarga? Aquest ésser sense escrúpols ni entranyes m'ha fotut el cambiasso durant un any!!!

Fem veure que no ha passat res. Aquesta via ferrada és curteta però manté una tònica de verticalitat que la fa prou atractiva com a complement d'altres activitats
La ressenya http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-roca-moli. El fet de la nocturnitat li afegeix un encant especial. Nosaltres en comptes de fer el descens pel senderó ressenyat i fer el ràpel van estimar-nos més fer-la també en sentit invers.

 Aquesta vegada anàvem equipats per celebrar l'èxit

 Aquestes estranyes taques ens van permetre efectuar una sudoromància que ens donava bons auguris.

I això també

Sempre en els millors locals i amb la companyia més selecta

 El Bivac

 El despertar

 L'enturonat poble de Llucena

Estem contents.
El barranc de Parretes és un barranc més de col·leccionistes que d'una entitat de pes. Però la solitud d'aquests llocs i l'entorn el fan atractiu. Costa bastant de trobar l'entrada, de fet nosaltres era el segon cop que ho intentàvem i la descripció és una mica vaga.
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_les_parretes.htm Una vez en Lucena tomamos la curva con indicación de dirección a Teruel a mano izquierda justo después de la gasolinera. Antes del cruce que va a Argelita, se toma un entrador hacia el pueblo a mano derecha. Es evidente. Dirigirse hacia el centro, y buscando siempre por la izquierda una de las calles que baja dirección hacia el río, hay que fijarse en una barandilla metálica verde, justo después de la Cafetería Carrillo. Descender por una pista asfaltada hasta buscar el puente del río y seguir la pista principal hasta un cruce. Tomar la variante izquierda que asciende hasta unas masias abandonadas y pasadas estas habrá un poste informativo que indicara "Mas de la Parra", marcado con señales de PR Se sigue toda la pista sin dejarla hasta que deja de estar hormigonada y en aproximadamente 2 Km se abrirá una explanada a mano derecha con espacio para tres coches. Hay un hito que indica el comienzo de la senda de aproximación, es fácil de observar porque hay un peñasco de piedra. Una vez localizado, se ve la senda que sale en dirección al barranco, seguidla, y cuando se divida tomar la de la izquierda buscando el cauce del barranco. Esta marcada con algún hito y marcas rojas.
 Problemes:
1) La pista està asfaltada fins a la seva fi
2) D'espais per a tres cotxes n'hi ha un fotimer, però en el cas que ens ocupa hi cabrien perfectament 8 o 9 cotxes.
3) De fites al costat de la pista en vas trobant contínuament.

En definitiva que al primer intent ens vam tornar a equivocar.

Aquest és el comienzo de la senda de aproximación. Nosaltres hi vam afegir una bona fita. El peñasco és un petit promontori rocallós que està pujant a la dreta.

 com diu el poeta Narihira
Siempre he sabido que acabaría
 tomando esta senda, pero
ayer no sabía que lo haría hoy.

A partir d'aquí tot quadra.

 L'inici

 Val a dir que els primers 9 ràpels són destrepablesno així els quatre últims, les instal·lacions són excel·ents.

 Baixant en paral·lel una maniobra no recomanable i que feia temps que no realitzaven. Els dos individus han d'anar sincronitzats respecte la tensió del pes sobre la corda

Tram de cadenes del retorn

Si el barranc de Parretes ja era per a col·lecionistes, l'alfuent de Parretes ja és per a ultracol·leccionistes. Bastant lletjot, només té l'atractiu que tot està encadenat.

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos1/barranco_afluente_parretes.htm

L'entrada és molt evident,  en un revolt abans d'arribar al pàrquing de l'anterior barranc trobem un gran pi amb una baga molt visible

Tornem al bar La Perla de Llucena, base de les nostres operacions en aquelles terres ignotes

Sant Vicens Ferrer no hagés sigut amic nostre amb aquestes propostes

I el nostre home tornant a calcular i projectar

 noves aventures i així acabem com hem començat.

La senzillesa no és cap virtut que s'afegeixi a l'existència. És la pròpia existència en la mesuara que no s'afegeix res a ella mateixa.

Comte-Sponville