dimarts, 11 d’agost del 2015

Setmana Boja 2015, País Basc II: Barranc de Pozo Negro

Encara que el País Basc estigui situat segons el que ens han ensenyat a escola a la Península humida curiosament costa molt trobar barracs aquàtics a l'estiu. A la zona de Karrantza llindant amb Cantàbria i Castella hi ha una petita concentració d'aquestos (no s'ofegareu pas) i el més esportiu i estètic de tots és el barranc de Pozo Negro

Aquest barranc té el seu origen en una llacuna glacial del mateix nom que nosaltres no vam visitar doncs està a 1763m. Llàstima, aquesta fotografia de la pàgina manllevada  http://www.ojolince.com/2013/07/gargantas-barrancos-y-cumbres-de-la.html#.VcixlXHtlHw, així ho certifica:

Quan arribeu a Karrantza direcció a Lanestosa cal anar a una pedania, ells les anomenen barrios, anomenada la Calera


Nosaltres ho vam agafar en un dia plujós i rúfol amb molta boira i la pista patinava molt, almenys per a vehicles com els nostres. Així que vam optar per deixar-ne uns tres quilómetres de la capçalera i l'altre el va baixar a la Calera un component que no estava animat, llavors a peu per la pista durant uns 3/4 d'hora arribes a una minipresa.
 Un grup d'enginyers de trànsit dirigint les delicades operacions

 No eren les restes del gintònic d'ahir, era aigua malpensats

 L'ambient era humit de debò
A cierta distancia los objetos coinciden con sus nombres
alejándose son completas figuras de sombra
con más aire en los ojos se silencian
y van perdiendo peso y medida
hasta reposar en sí mismos
y en la palabra justa:
nada.


Emilio Varela (poeta basc)

 I tot tenia un aire eteri i màgic. semblaven existir només dos colors: el verd i el gris
Primer ràpel
 I després, tota una successió de ràpels i desgrimpades no massa allumyats un de l'altre. Tres grans zones una fins a l'arribada de l'afluent esquerra, una altra fins l'arribada de l'afluent de la dreta i a partir d'aquí uns grans pateos i dues zones de ràpels al mig, una de 2 ràpels i una altra de 3 ràpels. A la ressenya posa que hi ha unes distàncies de 150m i de 250m entre aquestes últimes jo ja sé que caminant per la llera del barranc les distàncies semblen allargar-se però aquí crec que està equivocat i podria ser perfectament de 1500m en comptes de 150
 El barranc llisca molt des de la primera passa fins l'última, i quan dic molt és molt, la qual cosa quan ja portes 4 o 5 hores de barranc és tot un suplici.
 













 Una part del grup va decidir, amoïnats per tanta patejada deixar de fer l'última zona de ràpels abandonant el barranc pel que semblava una sendera evident. La sendera evident es va anar desdibuixant i has d'anar resseguint la llera del riu per les faldes de la muntanya de manera més o menys complicada fins a trobar un mas i unes pistes que eren un autèntic fangar fins al poble

 Siempre estoy
en la mitad en sombra
de lo que soy.
Emilio Varela (poeta basc)
 L'antiga escola de la Calera

 El Toni i el Joando, van completar el barranc. L'horari marcat de 4 hores també em sembla exagerat per baix. Nosaltres vam estar 5 fins a la primera sortida i els companys encara van estar una hora i mitja més i no anaven pas lents
 Comentant la jugada
 Relaxats
I les escenes es repeteixen

Todos los pájaros han venido
a cantar en mi ventana, toda
la luz es aquí nueva para mis
ojos cansados y, sin embargo,
yo me despierto entre sombras
y silencios. Es la realidad que
se impone a mi naturaleza. Sé
que la belleza no es para mis
ojos. Tengo miedo de sus llamas
y de sus cuchillos, de aprender a
llorar con las campanas del llanto.
No es para mí la belleza, lo sé,
pero amo la luz, el sonido
de la verdad al caer en el abismo.
Emilio Varela (poeta basc)



dissabte, 8 d’agost del 2015

Setmana Boja 2015, País Basc I:L'arribada. Escalada santuari d'Oro

Com cada estiu, l'equipo B s'aplega per fer una sortideta d'una setmana, enguany vam acordar anar al País Basc. Una sortida divertida que ens va permetre fer diferents activitats i conèixer paissatges espectaculars, abanda de permetre'ns degugir la calor que ens ofegava a les nostres terres tarragonines.

Així doncs, ens trobem els dos cotxes a la vila de Montblanc.

Les nostres cares reflectien la joia de la partida

Els pensaments posats en la muntanya i la ment en "blanc-a"

Ambdós vehicles ens anem intercanviant senyals de companyonia i amistat

 I dins un clima de civisme absolut


Bons vins per esmorzar a Zaragoza, garito guerrero "Los Faraones" i els seus excel·lents vins de la casa

 Condecorat amb medalles a diferents certàmens
 Fent honor a la nostra fama, els plats sempre ben nets.

I així arribem a la nostra destinació: Casa Ugarzabal Gujuli, Àraba. Un lloc tranquil amb un paissatge tranquil, clàssic escenari de prats i petits turons, vaquetes, caseríos... i amb un tracte excel·lent.

Nosaltres mateixos ens concedim una cervesa de benvinguda
 En aquests instants, tot sembla lluminós i clar.
Algun petit accident domèstic, Calia més llum

A la tarda, vam anar a estirar una miqueta a l'escola d'escalada del santuari d'Oro, a Murgia. Un lloc preciós amb uns petits cingles que l'envolten on es troben les vies.
Nosaltres vam fer unes en aquest sector. Falta un parell per ressenyar que no he trobat enlloc. Serien V o V+. Ben equipades i amb roca no sobada



Un lloc idíl·lic
Un referent para "las gentes del lugar"


I com a bèsties, a sopar!!!!
 I una beguda reconstituent
Que a alguns els deixa plenament recomfortats