Setmana Boja 2015, País Basc II: Barranc de Pozo Negro

Encara que el País Basc estigui situat segons el que ens han ensenyat a escola a la Península humida curiosament costa molt trobar barracs aquàtics a l'estiu. A la zona de Karrantza llindant amb Cantàbria i Castella hi ha una petita concentració d'aquestos (no s'ofegareu pas) i el més esportiu i estètic de tots és el barranc de Pozo Negro

Aquest barranc té el seu origen en una llacuna glacial del mateix nom que nosaltres no vam visitar doncs està a 1763m. Llàstima, aquesta fotografia de la pàgina manllevada  http://www.ojolince.com/2013/07/gargantas-barrancos-y-cumbres-de-la.html#.VcixlXHtlHw, així ho certifica:

Quan arribeu a Karrantza direcció a Lanestosa cal anar a una pedania, ells les anomenen barrios, anomenada la Calera

La ressenya http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_pozonegro.htm

Nosaltres ho vam agafar en un dia plujós i rúfol amb molta boira i la pista patinava molt, almenys per a vehicles com els nostres. Així que vam optar per deixar-ne uns tres quilómetres de la capçalera i l'altre el va baixar a la Calera un component que no estava animat, llavors a peu per la pista durant uns 3/4 d'hora arribes a una minipresa.

 Un grup d'enginyers de trànsit dirigint les delicades operacions

 No eren les restes del gintònic d'ahir, era aigua malpensats

 L'ambient era humit de debò

A cierta distancia los objetos coinciden con sus nombres

alejándose son completas figuras de sombra

con más aire en los ojos se silencian

y van perdiendo peso y medida

hasta reposar en sí mismos

y en la palabra justa:

nada.

Emilio Varela (poeta basc)

 I tot tenia un aire eteri i màgic. semblaven existir només dos colors: el verd i el gris

Primer ràpel

 I després, tota una successió de ràpels i desgrimpades no massa allumyats un de l'altre. Tres grans zones una fins a l'arribada de l'afluent esquerra, una altra fins l'arribada de l'afluent de la dreta i a partir d'aquí uns grans pateos i dues zones de ràpels al mig, una de 2 ràpels i una altra de 3 ràpels. A la ressenya posa que hi ha unes distàncies de 150m i de 250m entre aquestes últimes jo ja sé que caminant per la llera del barranc les distàncies semblen allargar-se però aquí crec que està equivocat i podria ser perfectament de 1500m en comptes de 150

 El barranc llisca molt des de la primera passa fins l'última, i quan dic molt és molt, la qual cosa quan ja portes 4 o 5 hores de barranc és tot un suplici.

 

 Una part del grup va decidir, amoïnats per tanta patejada deixar de fer l'última zona de ràpels abandonant el barranc pel que semblava una sendera evident. La sendera evident es va anar desdibuixant i has d'anar resseguint la llera del riu per les faldes de la muntanya de manera més o menys complicada fins a trobar un mas i unes pistes que eren un autèntic fangar fins al poble

 Siempre estoy

en la mitad en sombra

de lo que soy.

Emilio Varela (poeta basc)

 L'antiga escola de la Calera

 El Toni i el Joando, van completar el barranc. L'horari marcat de 4 hores també em sembla exagerat per baix. Nosaltres vam estar 5 fins a la primera sortida i els companys encara van estar una hora i mitja més i no anaven pas lents

 Comentant la jugada

 Relaxats

I les escenes es repeteixen

Todos los pájaros han venido

a cantar en mi ventana, toda

la luz es aquí nueva para mis

ojos cansados y, sin embargo,

yo me despierto entre sombras

y silencios. Es la realidad que

se impone a mi naturaleza. Sé

que la belleza no es para mis

ojos. Tengo miedo de sus llamas

y de sus cuchillos, de aprender a

llorar con las campanas del llanto.

No es para mí la belleza, lo sé,

pero amo la luz, el sonido

de la verdad al caer en el abismo.

Emilio Varela (poeta basc)