per accedir-hi cal anar al poble d'Egino i agafar les darreres cases pujant cap a les parets i llavors un camí a la dreta va tot recte fins a una tanca metàl·lica un cop sota anar a la dreta fins a trobar un rierol sec. No confondre amb un conat de rierol. El de veritat es veu que ho és. Des d'allí un sender en pocs minuts a través d'un bosquet ens deixa a peu del sector.
Un grup va anar a fer la Susi i sense que soni a excusa aquell dia la paret era un forn i la via no era tan love-climb com deien algunes ressenyes. De fet per arribar al que es considera el primer llarg has de pujar uns 20m sense assegurances. només un arbust i la primera tirada de IV+c no té res a envejar als cinquès. En definitiva ens vam rendir a la calda.
Més resolució i coratge van tenir els altres companys que van fer la Udabarri una via del mateix estil amb algun pas de V+
La baixada és una mica complicada i dificultosa. Cal anar cap a l'esquerra i baixar per unes canals vora El Azor i la Paloma.
Fent amics a la baixada
El gran domador de feresEl Jesús, un personatge peculiar i insigne del lloc
Una miqueta de proteïna
Hi ha gent que no pot captenir-se i esperar als altres
Joando amb les ferides de guerra
Instants de relax
Els nens ja dormen
Fa una mica de basarda, però només dorm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada