L'accès i l'aproximació estan ben explicats a https://elultimodestino.wordpress.com/2010/08/02/pena-karria-por-las-cadenas/
Com a curiositat comentar-vos que existeix un arc natural que segons la llegenda van fer els habitants del poble de la vessant nord, Corro, a cops d'ou per poder veure les hores del campanar d'Arroyo, tot plegat molt patxi. La pujada comença suau peró la darrera meitat agafa la directa i sense perdó arriba a la base de la paret. Aquí observem l'última vira abans del peu de via assenyalat en blau.
L'inici és una mica expo, perquè està força polit i no existeix cap ancoratge.
Després ve un flanqueig protegit amb cable
I arribem a la base d'un mur vertical
Un tram bastant atlètic equipat amb cadenes i molt espectacular ens deixa al fil de l'aresta
Allí hi ha un bústia en forma de tamboril i aquesta curiosa pedra llaurada.
Les vistes són excepcionals a totes bandes
Es retorna pel mateix lloc fins on acabaven les cadenes i allí trobem una instal·lació amb un ràpel de 30m, molt aeri. Molt xul·lo
Hi ha gent que millor que estigui ben fermada
I a explicar les batalles
FRACASO
salto
pruebo a ser mi libro
disparatado
las páginas de la piedra
detrás de mí al amparo
de los bosques
lluevo
y no consigo ser la lluvia
vivo
y no consigo ser la vida
muero
y no consigo ser la muerte
existir
al filo de la piedra
como la noche
como la forma de los cuerpos
de la muerte
como el secreto de la luz
existir
y no ser nada de esto
nada
CarlosAurtenetxe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada