Sortint del pàrquing, una dura aproximació d'una hora ens diposita al capdamunt del cingle des d'on s'agafa el bosc que davalla ca a l'entrada a l'altra vessant.
Els boscos estan impregnats d'una atmosfera màgica, talment com boscos d'on neixien les velles llegendes que es contaven a la vora del foc. La boirina que s'hi forma li dóna un aspecte encara més eteri.
Al fons es divisa la immens úter geológic per on el riu travessa la muntanya
Després d'un ràpel que baixa per un torrent tributari accedeixes al torrent principal
I un passamà reequipat t'apropa a la capçalera
Un cop al si de la foscor, els ràpels no massa llargs és van succeïnt sense aturador.
Fins que ens alleuja veure un altre cop la llum del dia
L'altra cara de l'úter
Recuperem el kit d'emergència
I com a ben educats convidem a altres barranquistes
I alguns s'entretenen amb les maquinetes
Las distancias no miden lo mismo
de noche y de día.
A veces hay que esperar la noche
para que una distancia se acorte.
A veces hay que esperar el día.
Por otra parte
la oscuridad o la luz
teje de tal manera en ciertos casos
el espacio y sus combinaciones
que los valores se invierten:
lo largo se vuelve corto,
lo corto se vuelve largo.
Y además, hay un hecho:
la noche y el día no llenan igualmente el
espacio,
ni siquiera totalmente.
Y no miden lo mismo
las distancias llenas
y las distancias vacías.
Como tampoco miden lo mismo
las distancias entre las cosas grandes
y las distancias entre las cosas pequeñas.
Roberto Juarroz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada