com un vent en l'espai: de març 2016

Moltíssims cops hem anat a Montserrat a escalar, principalment, fer barrancs o ferrades, vas amb un objectiu, pim-pam i tornes. Aquesta vegada l'activitat escollida ens permetrà conèixer les entranyes d'una part del massís i una infinitat de racons que d'altra manera no coneixeríem. Es tracta de fer un recorregut circular a la zona de Frares Encantats i Agulles, al sector més occidental. Per a això caldrà preparar-se a caminar una bona estona amunt i avall (trenca-cames) a superar alguns passos equipats i a fer servir la bona intuïció i l'orientació muntanyenca.
Feia anys que no anava a Montserrat per can Maçana on s'arriba agafant l'A2 de Barcelona a Lleida i sortint després del Bruc a la sortida "Montserrat" al cap de pocs quilòmetres arribarem a una collada i a mà esquerra es veuen diferents esplanades on deixar el cotxe. Deia que feia temps i el que abans era una mera esplanada de terra ara, s'ha convertit en un complex amb caseta d'informació, taules, WCs, un munt de plafons i un guarda i si hi ha un guarda què significa?....... doncs que a partir del 2 d'abril cobraran per aparcar 4 euros. El patronat de la muntanya de Montserrat puteja moltes vegades als escaladors però no té cap rubor en transformar un espai en un complex turístic, sempre amb les "millors" intencions, "mai" recaptatòries.

Sortim del pàrquing i ens dirigim pel GR-172 direcció monestir per una pista de terra. Arribarem a una cruïlla de camins. Estem al Coll de Guirló.

Seguirem a l'esquerra per un sender ample que va planejant

El dia es comença a emboirar però encara podem veure la mítica Cadireta o Roca del Gos i al seu costat la roca Foradada.

És fàcil endevinar el per què dels noms?

Sota del morro, sembla que sigui un guardià que ens permet entrar a la regió prohibida.

Passada la cadireta trobarem un indicador que ens desviarà cap el coll del Port, aquí comença la regió de Frares Encantats.

El sender es fa més estret i puja fent ziga-zagues i giragonses.

Trobarem un desviament al Portell estret, no l'hem d'agafar.

Ja veiem el coll

La font del Coll del Port, aigua no potable.

Aquí ja trobem indicat el senderó que anirà obrint-se pas per un univers d'agulles i roques. Ja adverteix que és un camí tècnic per a gent avesada a grimpar. Molt important!!!! seguirem sempre a partir d'ara les marques blaves, per tant no les perdrem mai perquè perdre's per aquests racons ens pot complicar molt la vida.

Ben aviat, trobem el primer pas equipat, una canal vertical amb un seguit de barrots travessers i una cadena, cal controlar bé els peus en els passos entre barrot i barrot, doncs allarga bastant la distància entre ells.

La sortida té roca descomposta i cal vigilar, recomano portar casc durant tot el recorregut.

Una bonica fotografia (ho dic pel paisatge, no pel Jose)

Alguna grimpada exigent

I arribem a un altra pas amb cadena, al meu parer el més difícil i atlètic dels que ens trobarem sobretot a l'hora de superar l'últim bloc

després vindrà un tram de baixada i desgrimpades per canals estretes.

Aquest pas també exigeix una bona col·locació del cos i dels peus per no patir

No us pengeu mai del tot de les cordes i ajudeu-vos de preses a la roca perquè no sabem mai l'estat en què estant. Heus ací un axemple

Bé un curiós pas per sota d'un bloc

Un cop feta aquesta forta baixada arribem a una clariana al mig del bosc. Observareu que hi ha una roca amb un forat característic llavors hem de tirar a la dreta

Tornem a pujar fortament i ara ho fem per una llenca de roca d'uns 40m. Estava humida i calia anar amb compte

Tornem a baixar i trobem una corda nuada i unes arrels que ens ajuden a descendir

Cada petit collet ens reserva alguna gran meravella

Sembla que unes mans sarmentoses volguessin acaronar uns espectres de roca, eterns penitents minerals.

On sou? Qui cerca a qui?

Els cabells dels frares

Aquí observeu com a la punta de l'agulla hi ha una reunió final d'escalada. Algun dia m'agradaria penjar-m'hi. Haig de buscar quina és

Aquesta curiosa fita desafia amb el seu equilibri totes les forces que interactuen al bosc

Començen a desvetllar-se les imatges com un somni invers en què despertem al mateix somni.

Aquí s'acaba la travessa dels frares, les marques blaves desapareixen

I ara hem de continuar un breu tram de marques blanques a la dreta

Com a referència queden restes d'un missatge perdut, esvaït en aquest bosc oníric: "Coll de Guirló"

Poca estona trobem una altra cruïlla que indicada amb marques vermelles fa l'ültim tram tècnic

No volem trobar la pau d'aquest frare que prega damunt la vall. Quins deuen ser el seus pensaments atàvics?

El vel s'aixeca

Aquí veiem la Cadireta. Anem completant el cercle aquest cop per dalt.

Caminem per sobre el llenguatge vegetal de les arrels.

Em sembla que fins i tot molesto a la foto.

Una altra desgrimpada en descens.

Un últim esclat d'arrels

Aquest ver és el color natural de la roca en aquest punt

Altra tipus de companyia, què haurem destorbat a aquesta parelleta?

Les marques vermelles es tornen més aviat liles i arribem a un senderó més ben traçat que en pla ens du al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi a la dreta i seguint marques grogues trobarem el PR que ens durà a la Portella i des d'allí al coll de Guirló on retornarem al cotxe.