Riera de l'Om o Cascades de Goleró

Aquest cap de setmana les previsions  eren  galdoses i després d'intensos debats sobre si creure a l'AEMET o al METEOCAT, va guanyar la vena nacional i vam optar per anar a una zona entre Osona i la Garrotxa que ens va semblar l'única finestra de temps acceptable que podíem tenir.

S'obre la porta al misteri

 Vermut marca blanca

 Brindem per l'èxit de l'operació

 Quin globus!!!!

 El capità de la nau

 Combustible de reserva

 Un garito magnífic a Roda de Ter, Restaurant D'Pas

 Felicitat

 I una de les fites de la sortida. Un bivac en un lloc cinc estrelles, superant molts dels llocs on hem dormit. Ja no només una ermita sinó tot un claustre porxat per nosaltres. El Jonado, mestre ermitaire, s'ha superat a sí mateix. Sense paraules

 El lloc en vista diürna

L'escalada de l'agullola  de Rupit, era el nostre primer objectiu. Ës romàntica i espectacular com una dona magnífica

 Els cingles de Rupit envolten tota la vall

 El pantà de Sau-Susqueda

 L'agullola. Els plugims que anaven caient ens van dissuadir de l'escalada.

 El pare de tots els barrancs de la zona: El salt de sallent de Rupit. L'experiència obtinguda avui ens servirà per afrontar-lo amb més convenciment el proper dia.

El destí va voler que triéssim El barranc de la Riera de l'Om. A priori, un barranc secundari sense massa complicacions. Per arribar-hi no m'estendré massa, nosaltres veníem des de Roda de Ter i anem en direcció Rupit per la C-153 deixem de banda el trencall de Rupit i en el quilòmetre 38,5, una mica abans d'una gran esplanada on hi ha un restaurant trenquem a la dreta en un gir de 360 graus. Hi ha un senyal de prohibit excepte veïns però pel que semble és un camí ral i no poden privar-nos de passar. Seguint aquest camí creuem la riera i aparquem. Mireu de no entorpir l'entrada a cap prat amb filat elèctric.

Des de aquí ja podem començar el descens amb unes desgrimpades fàcils. En contra del que pugui semblar en una primera impressió la roca no llisca gens. Nosaltres hem estat mega afortunats doncs sembla que en condicions normals no circula a penes aigua i encarea que hagi plogut, la quantitat és molt minsa. El que era un barranc de segona categoria amb el desglaç dels darrers dies es va convertir en un autèntic festival aquàtic. Amb el punt just de tensió i concentració de les grans ocasions.

El primer ràpel de 19m. ens deixa en una badina molt maca, fins aquí tot bé.

El segon ràpel de 25m, al meu parer, és el més espectacular durant una part del seu recorregut entres en contacte amb el salt d'aigua que ve molt canalitzat i et veus fuetejat per la força de l'aigua. Tot un bateig d'adrenalina on hi ha moments que et costa respirar. Brutal.

El tercer ràpel de 23m  també entra en contacte amb l'aigua però aquesta ja baixa més a l'ample i la part més espectacular és creuar la cua de la cascada a buscar la instal·lació de la dreta orogràfica.

L´'últim ràpel de 27m baixa per tota una galàxia de molsa i falgueres penjants, un regal de la natura.

M'inclino davant d'aquest gran espectacle

De genolls i reverències en un barranc molt ben equipat amb químics

Una amiga silent que alegra amb els seus colors un dia gris i rúfol 

Només sortir de la darrera badina hem de pujar a l'esquerra  per uns blocs de molsa i resseguint un torrent sec arribem a la cova d'en Salvi, una gruta d'us 300m de recorregut sense massa complicacions en el seu tram inicial

Sembla un Velázquez o un Rembrandt amb els seus clars-obscurs

Uns amics que veuen el món a l'inrevés, potser ho veuríem millor tot plegat

A la dreta de la cova seguim un sender poc definit entre el bosc que ens fa arribar a un camí ral i des de allí als prats que ens porten al cotxe

Més tard aprofitem per arribar-nos a l'ermita de Santa Maria del Far un lloc magnífic i que està situada dalt d'un cingle amb uns buits impressionants que fan basarda només de treure el cap.

En definitiva hem aconseguit fer un barranc de primera categoria donades les condicions en què es trobava i de difícil repetició de les mateixes.

saldré del agua

                     hasta que mis muslos se empapen de ardientes flores

Cogeré el sol con la boca

y saltaré en el aire maduro

                                               Viva

                                                             con los ojos cerrados

hasta chocar contra la oscuridad

                                                     en las dormidas curvas de mi cuerpo

Entrarán dedos de suave dominio

con pureza de sirenas

                                     Completaré el misterio

                                     de mi carne

Me levantaré

                        Mil años después

besando

flores

              E hincaré mis dientes en la plata de la luna

E.E. Cummings

I un últim consell com a mesura d'emergència per a alpinistes