dimarts, 23 de febrer del 2016

Via aquí, no hi torno 6a/A0 200m (La Gronsa Central, els Ports

Amb la intenció de tornar a agafar el ritme de tàpia, vam trobar una via a la Gronsa Central que permetia fer bastants metres amb un compromís assumible. Ja havíem fet a la mateixa paret la via dels aprenents i la sol desitjat i aquesta línia és una lògica ascensió per un altre punt feble de la paret.

L'aproximació cal anar en direcció a la Franqueta i després de passar la cruïlla de les Roques de Benet i al final d'una pujada deixarem el cotxe. Després retornarem uns 100m enrere i anirem resseguint una tanca per la seva esquerra (traces de sender)  a l'esquerra pujarem  per una tartera al coll entre la Gronsa i el Paller i tot descendint uns 200m trobarem la R0 sota un marcat desplom. 30 minuts.
 Aquesta és la ressenya:
La descripció de la via està molt ben feta a http://antxpavil.blogspot.com/2014/01/via-jo-aqui-no-hi-torno-200m-6av.html




arribat al coll entre Pallers i Gronsa, l'esguard queda enamorat d'aquesta paret


 Som eterns aprenents de tot i de res
 Perill escaladors en pràctiques!!!!
 Primeres tirades

 Primer mur de IV+

 Les millors samarretes tècniques del mercat....de Bonavista



Una red de mirada
mantiene unido al mundo,
no le deja caerse.
Y aunque yo no sepa qué pasa con los ciegos,
mis ojos van a apoyarse en una espalda
que puede ser de dios.
Sin embargo,
ellos buscan otra red, otro hilo,
que anda cerrando ojos con un traje prestado
y descuelga una lluvia ya sin suelo ni cielo.
Mis ojos buscan eso
que nos hace sacarnos los zapatos
para ver si hay algo más sosteniéndonos debajo
o inventar un pájaro
para averiguar si existe el aire
o crear un mundo
para saber si hay dios
o ponernos el sombrero
para comprobar que existimos.
Roberto Juarroz


El mur de V, bastant finet, finet.
 El descens suposa un successió de tres ràpels







"Traer el horizonte a nuestro lado,
desplegarlo en la calle como una bandera,
incendiar con su cuerpo desnudo
el aire, el corazón y los rincones
y cerrar las ventanas para que no desaparezca.

Iniciar entonces su conversión,
hasta ponerlo, firmemente de pie,
como un árbol o un amor desvelado.
Y cambiar el horizonte en vertical,
en una fina torre
que nos salve por lo menos la mirada,
hacia arriba o abajo."

Roberto Juarroz



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada