Tornem a la Vall d'Aran aquesta vegada per abordar dues vies ferrades. Després d'haver fet la magnífica via de Les intentarem atacar una de les vies més potents del país la de Poi d'Unha.
No és una noia de concessionari, és la Laura. Intentàvem passar l'estona mentre miràven de reparar-nos el cotxe del Joando que havia rebentat el manguito del turbo a Lleida.No va ser possible i torna a un màxim de 80 per hora a Tarragona i canvi de cotxe.
Peña Guara un club mític del muntanyisme.
Altres missatges en ruta
Sempre és agradable portar gent marxosa que et facin més amè el viatge.
Per passar la tarda vam fer una ferrada oberta recentment, la de Cledes. Una ferrata molt original. Per arribar-hi. Una mica abans d'arribar a Les des de Vielha veurem indicat el càmping Cauarca, creuem el riu i girem a la dreta deixant el càmping sempre a la nostra esquerra. Un cop arribem a una estació elèctrica aparquem i trobem aquest cartell indicador
Curiós rocòdrom aprofitant les possibilitats arquitectòniques
Pugem per aquestes escales encimentades
I trobem l'inici
La Laura s'estrena i fa la connatural cara de circumstàncies dels debutants
Primer es puja al capdamunt de la torre, superespectacular
I després un pot tibetà no menys espectacular
Més tard s'encadenen un seguit de murs. Tot molt ben equipat
Una mica millor? Jejeje
El cim!!!
El camí de baixada és molt bonic i trobes algunes bordes, malauradament avui abandonades.
A Les ho tenen ben muntat i hi ha un seguit de miradors que estan equipats amb llars de foc i graelles.
El Ricardo, un amfitrió genial i generós.
Vistes magnífiques de Les
Un soparet també ben equipat
L'os de la Vall
La temptació arriba al Jose
Brindem per l'èxit de demà
Per anar a la ferrada de Poi d'Unha ens hem d'arribar fins a Unha, prop de Salardú. Ja des del pàrquing es veu la immensa mole per on transcorre la ferrada i vas trobant cartells indicadors que et duen al peu. Una de les millor ferrades que he fet mai. Llarga (800m) de recorregut. Exigent físicament a mesura que vas superant trams i amb passatges i paisatges excepcionals
El primer sector va sduperant diferents berreres rocalloses i és prou senzill.
Un doble pont tibetà
Aquí acaba el primer tram i pots retornar
El segon tram és va tornant més vertical, fins i tot has de superar un sostret molt atlètic
L'Aneto i el massís de la Maladeta
I arribes a una de les joies l'escala en espiral, més espectacular que difícil
L'últim tram encara un seguit de relleixos i un pont tibetà ens deixa als peus del gran mur de més de 100m que exigeix esforç i saber combinar les grapes amb preses naturals. Una autèntica meravella
Les vistes són fantàstiques
Ja apareixen els col·legues en el darrer tram més de transició però on el cansament es comença a fer notar.
El llibre de piulades.
Curiós mètode per aprofitar el llapis
La baixada és llarga i requerreix gairebé 1h i 30 minuts, però està tot ben senyalitzat. Els primers trams estan equipats amb cable.Si ha plogut aquest recorregut de baixada pot ser molt perillós en els trams de pendents d'herba.
Tot el conjunt requereix un horari aproximat d'unes 5 hores non stop.
Ni el camino que se elige
ni el
camino que no se elige:
el camino que no se elige
ni tampoco se impone,
sino que cae sobre uno
como una tormenta para siempre.
Porque el camino está arriba,
no abajo.
Abajo está la sombra del camino.
Andamos
por la sombra del camino
y de todas las cosas.
Roberto Juarroz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada